El Palau Güell, propietat de la Diputació de Barcelona, acull a partir d’aquest divendres, 12 de novembre, i fins al 23 de gener de 2022, la mostra temporal Montserrat Caballé i la indumentària operística del Museu de les Arts Escèniques, del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l’Institut del Teatre.
Es tracta d’una proposta que permet apreciar sis vestits escènics de Montserrat Caballé, adquirits pel MAE, amb els quals la soprano catalana va donar vida a alguns dels personatges femenins més admirats de l’òpera, com Maria Stuarda, Elisabetta di Valois o Floria Tosca. L’exposició original del vestuari escènic de la Caballé havia d’inaugurar-se a mitjan del 2020 a l’edifici de Can Serra de la Diputació de Barcelona, però va ser cancel·lada a causa de la pandèmia de la COVID-19. Posteriorment, i durant el mes de novembre de 2020, es va poder veure durant uns dies a la seu del MAE, i actualment es pot gaudir també en format virtual. Ara que la situació epidemiològica ho permet és el moment ideal per visitar presencialment el Palau Güell i gaudir d’aquesta exposició única en un escenari inigualable.
Una exposició única
Montserrat Caballé va donar vida a alguns dels personatges femenins més admirats de l’òpera, com Maria Stuarda, Elisabetta reina d’Anglaterra, Lucrezia Borgia o Floria Tosca. El vestit més antic que recull l’exposició virtual és un disseny de l’escriptor i figurinista anglès Jean Hunnisett, per a la versió de Der Rosenkavalier, de Richard Strauss, estrenada a l’Òpera de Viena l’any 1965. La resta de peces van ser utilitzades fins als anys 80 i es van poder veure en escenaris tan magnífics com el Théâtre Antique d’Orange, la Scala de Milà, la Metropolitan Opera House de Nova York, la Royal Opera House de Londres, l’Òpera de Marsella o el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, espai on la soprano va lluir sis dels set vestits adquirits pel MAE. La mostra vol destacar també la rellevància del disseny de vestuari en la creació del personatge, a través d’una mirada específica a la relació entre la Caballé i el seu armari operístic.
Aquesta és la col·lecció més gran de vestits d’escena de Montserrat Caballé en un museu. Els altres museus que tenen peces d’ella són el Centre National du Costume de Scène et de la Scénographie de Moulins, a França, que disposa de dos vestits de l’òpera Turandot, i la Galleria del Costume di Palazzo Pitti de Florència, a Itàlia, que té un vestit de l’obra Semiramide i un altre de Norma.
Els vestits d’òpera de la Caballé venen a completar la important col·lecció d’indumentària operística del MAE, que compta amb peces d’Hipólito Lázaro, Manuel Ausensi, Celestino Sarobe, Mercè Capsir, Francesc Viñas, Maria Espinalt i Victoria de los Ángeles. Sumar-hi els vestits de la Caballé permet posar en valor la col·lecció sencera d’indumentària del museu, que supera les 1.000 peces i que preserva, a més dels vestits dels artistes relacionats amb l’òpera esmentats, vestuari d’altres artistes tan diversos com Enric Borràs, Margarida Xirgú, Antonio “el Bailarín”, Carmen Amaya o Tórtola Valencia.
Caballé, una veu inoblidable
La soprano Montserrat Caballé (1933 – 2018) ha estat una de les veus més importants del segle XX. Especialista del repertori del bel canto, va ser una de les primeres veus del món, per la seva qualitat vocal, inspiració i perfecte domini de la tècnica. El seu amplíssim repertori, amb més d’un centenar d’obres, va abastar des del barroc fins al verisme.
El seu debut oficial va ser l’any 1956 amb La flauta màgica de Mozart. El mateix any va actuar al Carnegie Hall de Nova York, substituint a última hora Marilyn Horne en un recital de la Lucrezia Borgia de Donizetti. A partir d’aquell moment la carrera de Montserrat Caballé es va enlairar, actuant en escenaris com l’Òpera de Rouen, on va interpretar la Violetta de La traviata (1972) i la Norma belliniana (1974); el Teatre Colón de Buenos Aires, on es va convertir en la Liù de Turandot (1965); i la Scala de Milà, on va interpretar un dels seus papers més importants, el de Maria Stuarda (1971).
Entre els molts premis musicals que va rebre al llarg de la seva carrera, destaquen la Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu (1996), el Grammy a la Millor Interpretació Vocal Solista de Música Clàssica per l’àlbum “Rossini: Rarities” (1968), o la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1982).
