En veu alta
Covava l’ou de la mort blanca
Sota l'aixella, arran de pit
Maig d’amor
Són certes les paraules que vam dir-nos,/ certa la primavera del teu cos
Mare i filla
L’has vetllada durant tota la nit/ i t’ajeus al seu llit al costat d’ella
Lletra a Dolors
Tants de records de tu se m'acumulen / que ni deixen espai a la tristesa
Molt he estimat i molt estimo encara
Des de la intensitat d'una mirada/ o bé des de l'escuma d'un sol bes
Per a una «suite» algueresa
Estimat/ Rosselló/ si podies/ venir/ amb la barca/ del temps
Jo caminava creient que estava quieta
Visc forastera/ en una terra xopa/ de desmemòria
La poma escollida
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
L’amor no és la joguina del temps
És com el sempre immòbil far/ que mira les tempestes i mai no es desfigura
Els amants
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l’enyorança amarga de la terra
No volveré a ser joven
envejecer, morir,/ es el único argumento de la obra
Lletra a Dolors
Tants de records de tu se m'acumulen / que ni deixen espai a la tristesa
Si vens, amor, i jo no hi soc
Sobre els fogons, hi trobaràs/ les restes d’un silenci mal cuinat
Papa
Així, mai no vaig saber / on plantaves el peu ni les arrels, / mai no vaig poder parlar amb tu
La poma escollida
I no et sabria péixer com en el temps florit
Per a una «suite» algueresa
Estimat/ Rosselló/ si podies/ venir/ amb la barca/ del temps
La poma escollida
ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen
Papa
Una estaca et travessa el cor gras i negre
La poma escollida
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen