Sílvia Bel recita Gerard Vergés.



Són certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos
i cert l’espill d’amor dels teus ulls negres.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols.

D’aquí a molts anys potser recordaràs
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.
I et pujarà a la gola una dolçor
com una immensa mel, com una música.

La mateixa dolçor que ara jo sento
recordant-te en la meva soledat.
Res no val tant com un instant d’amor.
 

Foto: Mateus Lunardi Dutra

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Jesús M Tibau a maig 01, 2018 | 13:04
    Jesús M Tibau maig 01, 2018 | 13:04
    I la cançó de Jesús Fusté https://youtu.be/KLS7Zxu08Hg
  2. Icona del comentari de: , Gerart Verges a maig 03, 2019 | 19:07
    , Gerart Verges maig 03, 2019 | 19:07
    Preciós, molt tendre m'ha arribat el cor,pot ser que jo amb falta la persona estimada.
  3. Icona del comentari de: Anònim a maig 10, 2019 | 19:05
    Anònim maig 10, 2019 | 19:05
    Molt bonic , sembla q' esta escrit pensan en mi .
  4. Icona del comentari de: X2 a maig 02, 2021 | 10:53
    X2 maig 02, 2021 | 10:53
    Bo

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa