En temps confusos, les universitats sempre han tingut papers destacats i han hagut de posicionar-se, donant exemple de prendre partit, de participar en els esdeveniments, de vegades malaurats com els d’ara, que ens planteja la vida. Davant del context actual, avui conversem amb Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona, institució que aglutina el 32% dels estudiants de grau de nou accés al sistema universitari de Catalunya i és l’única universitat de l’Estat a la LERU (Lliga d’Universitats Europees de Recerca).

Joan Guàrdia Olmos és catedràtic de Metodologia de les Ciències del Comportament a la Facultat de Psicologia. Va arribar a la Universitat de Barcelona com a estudiant de la Facultat de Ciències Econòmiques i va compaginar aquests estudis amb els de Psicologia. Expert en estadística i en l’estudi sistemàtic de la conducta humana, ha fet docència a la Facultat de Psicologia, però també a Farmàcia, Economia i Empresa, Geografia i Història, Infermeria, Educació i Biologia.

Joan Guàrdia és el rector de la Universitat de Barcelona

Quin paper tenen les universitats en un moment com l’actual sacsejat pels efectes de la pandèmia i un cop més per la guerra?

Són dos temes molt diferents, però començant pel primer: des de l’inici de la pandèmia, els centres universitaris han estat al costat de la investigació, sent capdavanters en el suport i espai per a la cooperació amb autoritats del camp de la recerca i la salut. Les universitats han de donar exemple, ser pioneres en recerca i estar sempre del costat de la ciència. Pel que fa a la guerra, tot és molt recent i malauradament, molt familiar, cosa que explica que per més que passin anys i fets històrics, l’ésser humà repeteixi errors i crueltats. La UB, amb el seu caràcter dinàmic, crític i humanista està al servei de la societat, defensant la llibertat, la democràcia, la justícia, la igualtat i la solidaritat. Ens hem posicionat en contra de la guerra i donat suport a Ucraïna. A partir d’ara començaran a sortir estudis de recerca dintre la comunitat universitària sobre com poden afectar a escala global els efectes de la guerra.

Hi ha estudiants ucraïnesos o russos a la UB?

Sí, i tant. N’hi ha d’ucraïnesos que estudien aquí perquè viuen aquí, també d’ucraïnesos que estan al seu país. De russos, el mateix. Totes les combinacions possibles. Els hem localitzat per telèfon o per mail, ens hem preocupat que estiguin bé i els hem ofert ajut de qualsevol mena.

Li preocupa el boicot a les persones russes que estan vivint aquí?

Sí, esclar. El que passa és que el gènere humà tendeix a generalitzar. De lluny totes les persones s’assemblen, però de prop cada cara és diferent, oi? Em preocupa, i tant. Ni tots els russos són éssers malèfics ni tots tenen la culpa del que està passant, ni molt menys.

Li consta que s’hagi fet boicot a cap estudiant rus de la UB?

No, no. No em consta. En absolut.

Avui és el 8M i es fan moltes activitats arreu del país, també a la UB, però com contribueix la UB a la igualtat de gènere en el seu dia a dia?

T’agraeixo la pregunta perquè és molt pertinent. Està bé reivindicar la igualtat de gènere un dia a l’any de forma enèrgica, però ni de lluny és suficient. Les dones són més de la meitat dels alumnes de la UB, del cos docent, i del PAS, en tots els seus col·lectius. Fem polítiques actives que tinguin sentit al llarg de l’any, com ara de cara a la conciliació, perquè les dones han de tenir exactament les mateixes oportunitats que els homes. Treballem per visibilitzar la igualtat i fomentar l’ús no sexista del llenguatge i establir una política d’erradicació de la violència de gènere; així com per una universitat inclusiva amb actuacions individualitzades i orientades a la salut física i emocional de la comunitat universitària. Però no només això. Des de la UB es fomenta la igualtat de gènere en tots els seus àmbits en el dia a dia, ja que disposem d’una Unitat d’Igualtat UB, amb comissions a totes les facultats i tots els temaris es redacten amb perspectiva de gènere. També és sensible a causes socials diverses i participa en la seva visibilització, amb múltiples actes com per exemple els d’avui, que es poden consultar a la web. Tots els estudiants, en arribar aquí a la Universitat, han de saber quina és la realitat del món i quins greuges pateixen les dones.

Ara canviem de tema: com es garanteix l’ús del català com a llengua vehicular de les assignatures?

Bé, com bé sabeu, el català és una llengua amenaçada i, per tant, des de la UB treballem per potenciar la utilització i la normalització de la llengua pròpia. Tenim un programa d’acolliment lingüístic per als alumnes que venen de fora que els proporciona unes setmanes d’immersió lingüística en català en el moment de l’arribada. També és cert que gaudim d’una comunitat internacional, i que aquesta és plurilingüe, és a dir, com pots parlar amb una amiga en català mentre esmorzes, ho pots fer en anglès amb un company de classe i entrar al laboratori i parlar en italià.

I per acabar, fins a quin punt creu que les universitats són encara importants per al foment de l’esperit crític i no repetir errors del passat com ara?

Mira, jo no sé fer res més que la vida universitària. Fa trenta-vuit anys que hi treballo i de vegades penso que no sé què faria si em fessin fora perquè la meva vida sencera és la universitat. Quan acabem aquesta conversa aniré a fer classe, soc professor de Psicologia de les Matemàtiques, i avui, quan entri a l’aula, no parlarem de matemàtiques, perquè estan passant coses més importants al món. Aquí es ve a aprendre però també a reflexionar. Els estudiants que arriben amb divuit anys han de sortir de la facultat sent persones crítiques perquè d’aquí a vint anys seran ells els que governaran el món i només cal donar un cop d’ull a com està ara, en guerra (que sempre n’hi ha, de guerres, passa que quan són a prop sembla que es vegin més) per entendre que no pot continuar així, que s’ha de treballar i progressar per tenir un món més just, i millor.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix