L’error de creure’ns millors

Esquivar la temptació de la superioritat moral sembla la postura més intel·ligent

Arxivat a: Coses així, Biblioteca



“Per a tots dos sexes –escriu Virginia Woolf a l’assaig Una cambra pròpia, publicat en català per La Temerària Editorial–, la vida és dura, difícil, una lluita contínua. Requereix un valor i una força de gegant. Som éssers molt propensos a la il·lusió, que requerim fe en nosaltres mateixos. Si no ens sentim segurs, som com nens de bolquers. I quina és la manera més ràpida de generar una qualitat tan intangible, i alhora de tant de pes? Convèncer-se que els altres són inferiors a tu. Sentir-se en possessió d’un avantatge innat, ja sigui riquesa, posició, el nas recte o bé un avi retratat per Romney –les tracamanyes de la imaginació humana són infinites–, respecte als altres. Així s’explica la immensa importància que té per a un patriarca, a qui cal conquerir, governar, el convenciment que la meitat de la raça humana, sí, ja de naixença és inferior a ell”.

La temptació de la superioritat moral hi és sempre, i mirar d’esquivar-la sembla la postura més intel·ligent en qualsevol cas. Si tenim raó, tard o d’hora ja ens reconeixeran l’autoritat moral (o no, però ningú ens traurà la satisfacció íntima de tenir raó). Si no en tenim, mirar per damunt de l’espatlla els qui no són com nosaltres o no pensen com nosaltres és una actitud doblement equivocada.

Potser hi ha superioritats més comprensibles que d’altres. La de l’esquerra, per exemple. A priori és més just defensar una societat amb igualtat d’oportunitats que una altra en què uns pocs privilegiats ho són cada cop més. Però fins i tot quan creiem amb fonament que els nostres arguments són moralment irrefutables, val la pena ser prudents, desconfiant dels prejudicis que se’ns infiltren al cervell sense demanar permís i de les talaies que ens conviden a enfilar-nos-hi.

Algú va afirmar que la superioritat que neix de la veritat no s’esfondra mai, però a mi em fa l’efecte que la veritat ens torna humils i cautelosos. La veritat sovint ens fa callar. En aquest món de mones arrogants, pot passar que tinguis raó, que no tinguis raó i que perdis la raó defensant que tens raó.
 

Comentaris

    Gemma V Novembre 25, 2014 8:02 am
    I jo, gosaria dir en veu baixa que sí que tens raó!
    Lluïsa Alvarez V. Novembre 25, 2014 8:57 am
    Magnific article... Enhorabona Eva
    LCases Gener 27, 2019 11:16 am
    És compicat saber callar en el moment q toca però és això q escrius "la veritat sovint en fa callar". Gràcies Eva!
    Fèlix Vives Gener 27, 2019 1:32 pm
    Article genial. Ens faun bé llegirho!!!!
    Antònia B Gener 28, 2019 7:40 am
    Genial! Fa reflexionar i molt.

Nou comentari