“Per a tots dos sexes –escriu Virginia Woolf a l’assaig Una cambra pròpia, publicat en català per La Temerària Editorial–, la vida és dura, difícil, una lluita contínua. Requereix un valor i una força de gegant. Som éssers molt propensos a la il·lusió, que requerim fe en nosaltres mateixos. Si no ens sentim segurs, som com nens de bolquers. I quina és la manera més ràpida de generar una qualitat tan intangible, i alhora de tant de pes? Convèncer-se que els altres són inferiors a tu. Sentir-se en possessió d’un avantatge innat, ja sigui riquesa, posició, el nas recte o bé un avi retratat per Romney –les tracamanyes de la imaginació humana són infinites–, respecte als altres. Així s’explica la immensa importància que té per a un patriarca, a qui cal conquerir, governar, el convenciment que la meitat de la raça humana, sí, ja de naixença és inferior a ell”.

La temptació de la superioritat moral hi és sempre, i mirar d’esquivar-la sembla la postura més intel·ligent en qualsevol cas. Si tenim raó, tard o d’hora ja ens reconeixeran l’autoritat moral (o no, però ningú ens traurà la satisfacció íntima de tenir raó). Si no en tenim, mirar per damunt de l’espatlla els qui no són com nosaltres o no pensen com nosaltres és una actitud doblement equivocada.

Potser hi ha superioritats més comprensibles que d’altres. La de l’esquerra, per exemple. A priori és més just defensar una societat amb igualtat d’oportunitats que una altra en què uns pocs privilegiats ho són cada cop més. Però fins i tot quan creiem amb fonament que els nostres arguments són moralment irrefutables, val la pena ser prudents, desconfiant dels prejudicis que se’ns infiltren al cervell sense demanar permís i de les talaies que ens conviden a enfilar-nos-hi.

Algú va afirmar que la superioritat que neix de la veritat no s’esfondra mai, però a mi em fa l’efecte que la veritat ens torna humils i cautelosos. La veritat sovint ens fa callar. En aquest món de mones arrogants, pot passar que tinguis raó, que no tinguis raó i que perdis la raó defensant que tens raó.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Gemma V a novembre 25, 2014 | 08:02
    Gemma V novembre 25, 2014 | 08:02
    I jo, gosaria dir en veu baixa que sí que tens raó!
  2. Icona del comentari de: Lluïsa Alvarez V. a novembre 25, 2014 | 08:57
    Lluïsa Alvarez V. novembre 25, 2014 | 08:57
    Magnific article... Enhorabona Eva
  3. Icona del comentari de: LCases a gener 27, 2019 | 11:16
    LCases gener 27, 2019 | 11:16
    És compicat saber callar en el moment q toca però és això q escrius "la veritat sovint en fa callar". Gràcies Eva!
  4. Icona del comentari de: Fèlix Vives a gener 27, 2019 | 13:32
    Fèlix Vives gener 27, 2019 | 13:32
    Article genial. Ens faun bé llegirho!!!!
  5. Icona del comentari de: Antònia B a gener 28, 2019 | 07:40
    Antònia B gener 28, 2019 | 07:40
    Genial! Fa reflexionar i molt.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix