Foto: Kim Castells


Llenques de núvols,
com onades,
travessen
a poc a poc
el cel
i el mar serè
s’atansa
mansuet
a les platges d’Empúries,
i a l’horitzó s’albira la punta de Montgó,
que tanca la badia.

El llarg deixant d’un Sol poruc
s’estén damunt la mar
i el dia s’alenteix.

Una quietud profunda
escriu a la mirada
imatges que reneixen
d’un passat
que uns altres ulls,
commoguts com els teus,
van contemplar.




Poema inclòs en el llibre
Mars

© del text: Carles Duarte
© de les imatges: Kim Castells
© d’aquesta edició: Arola Editors, 2016

Nou comentari

Comparteix