Foto: Xomiele
Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol».
Gn, 2, 18.
Gn, 2, 18.
O potser fóra bo,
que l’home estigués sol.
Que els arbres i els seus fruits,
els mars i els peixos i els ocells del cel
se’n compadiren,
de tal gregarietat sense nissaga.
Que, en cas d’esdevenir-se una altra Gènesi,
li fos negat d’antuvi el do
de compartir
el patiment.
Poema inclòs en el llibre
Flors a casa
© Maria Josep Escrivà
© d’aquesta edició: Edicions 62 (2007)
