Josep Maria Espinàs va néixer el 7 de març del 1927. En llegim 14 reflexions i el text No s’ha dit tot del llibre Temps afegit (La Campana, 2001). 

Josep Maria Espinàs / M.A. Chazo/ La Campana


1. La vida és plena de coses boniques, si les saps escoltar o mirar. Si exigeixes que et toqui la rifa o que et donin el premi Nobel, la teva vida serà un desastre. Però si saps veure i viure les coses en la seva dimensió, la vida està molt bé.

2. Si escrius i ningú et fa cas, és que no pots escriure. Hi ha escriptors que es passen seixanta anys esperant escriure una gran novel·la, i no poden. A mi m’agrada molt cantar, i canto, però no tinc condicions per ser cantant, i he de saber que no en tinc. Tampoc puc ser el Fred Astaire, tot i que ja m’agradaria.

3. La meva vida no sempre ha estat fàcil, però no em cansa. Et poden cansar coses concretes, com el dolor, però no el fet de viure. Si l’obra de teatre de la vida té tres actes, els vull viure tots tres. No estic cansat ni de viure ni d’escriure.

4. Escriure és una conseqüència de pensar. Quan la gent diu que no troba una paraula, és que no ha trobat la idea, no l’ha concretat. Als pagesos mai els falta vocabulari, sempre saben dir les coses que volen dir, perquè saben què volen dir.

5. Una vegada, en ple franquisme, un periodista em va demanar que em definís en tres paraules. Vaig dir: “Ese de gafas”. Perquè a l’exèrcit deien “ese de gafas” i era jo. M’han definit com a escriptor, i m’hi reconec. Seria una falsa modèstia, després de vuitanta-i-tants llibres, dir que no sóc escriptor. Però fixa’t que no parlo de “la meva obra”, com fan constantment els meus col·legues. Jo no he fet la meva obra, he fet llibres.

6. M’he trobat fent les coses que he fet. La gent sempre t’atribueix intencions. Vaig publicar deu novel·les, una de les quals va guanyar el premi Sant Jordi, i de cop vaig deixar d’escriure novel·les i em vaig trobar fent un altre tipus de llibres. Un dia em vaig trobar fent unes cançons, una activitat que no se m’havia acudit mai abans. Un altre dia em vaig trobar fent una obra de teatre: es va representar, va tenir èxit, bona crítica, i no vaig continuar fent teatre. Un altre dia em vaig trobar fent viatges a peu i escrivint-ne llibres en forma de cròniques, i n’he escrit molts. La crítica i les enciclopèdies tenen una gran tendència a atribuir-te una voluntat deliberada, però jo no he decidit res. A la gent li costa d’entendre que un escriptor no planifiqui. Davant la gent que és capaç de dir per què la seva vida ha seguit el camí que ha seguit, jo em trec el barret.

7. Crec que, en general, les persones estem condemnades a ser el que som. Hi ha un marge de modificació, només faltaria, però petit. Per la veu que té, un cantant està condicionat a cantar una determinada música. A l’escriptor li passa el mateix: té una manera d’escriure, i és la seva. Hem d’admetre aquesta limitació en les possibilitats de cadascú: tens un marc en què et pots moure amb certa eficàcia i cert rendiment, i si surts d’aquest marc segurament falles. Que un novel·lista de culte provi de fer els best-sellers que critica, va: s’estavellaria.

8. Tenir l’Olga [la seva filla amb síndrome de Down] m’ha ensenyat molt i m’ha enriquit molt. M’ha fet veure la relativa importància d’algunes coses, m’ha accentuat el respecte per tothom. M’ha ajudat a veure coses que, des de la meva intel·ligència, m’haurien costat més de veure.

9. Després de tantes suors que he passat fent llibres i llibres i llibres, el meu text més internacional és l’himne del Barça. Mira, és divertit.

10. La humanitat progressa i progressarà: si recula, és per agafar empenta. A algunes generacions els pot semblar que no, que anem enrere. Si algú et diu “anem malament”, sempre depèn de l’escala amb què s’ho miri. Ara estem millor que fa cent anys i molt millor que fa mil anys.

11. Tinc un respecte i admiració absoluts per la tècnica. Però no faig servir ordinador perquè no el necessito. La saviesa consisteix a no tenir allò que no necessites.

12. Envellir no té res de bo. Alguns potser voldran glorificar-se dient que guanyes experiència. Però he vist fer tantes bogeries a vells… Hi ha gent que amb trenta anys té més experiència que un home de vuitanta. Per als que estimem la vida, fer-se vell només té inconvenients, se t’escurça el temps que tens per veure coses, per fer abraçades, per dormir, per fer el que et vingui de gust. Vas veient que això se t’acaba. Sí que et pots fer més savi, però també n’hi ha que es fan més imbècils, n’hi ha que es fan més tendres i n’hi ha que es fan més insuportables.

13. Sóc presentista amb totes les conseqüències. No penso mai en el meu passat ni en el meu futur. Ara som al migdia, i la tarda d’avui no existeix.

14. No sóc gens nostàlgic. No puc tenir nostàlgia de mi mateix, perquè ja no sóc aquell nen de deu anys: he evolucionat i m’he convertit en una altra persona.

(Declaracions extretes d’entrevistes fetes per Eva Piquer i publicades al diari Avui i en el llibre «Catorze de cara al 2014») 

 

No s’ha dit tot


Llegeixo, una vegada més, que ja s’ha dit tot, en aquest món. Estranya afirmació. Hi ha suposats pensadors que redueixen el tot a només allò que consideren fonamental, i que veuen el dir com un paquet de reflexions i sentències que està embolicat per sempre.

Les preguntes són: On s’ha dit tot? A qui s’ha dit tot?

Respostes. Enlloc s’ha dit tot. Ni a ningú s’ha dit tot. Només una petita part, molt limitada, de l’hipotètic tot s’ha dit a algú, en algun lloc i en algun moment. A un altre, en un altre moment i en un altre lloc, se li ha dit alguna altra cosa parcial i concreta. I li ho ha dit algú que potser només és capaç de dir aquesta cosa, o poques més. I sobretot: ho ha dit, inevitablement, a la seva manera.

En comptes d’afirmar que ja s’ha dit tot, en aquest món, potser és més raonable creure que mai no s’ha dit res que es pugui repetir exactament al mateix oient o al mateix lector. Perquè qui diu canvia, i també canvia qui escolta o llegeix el que es diu.

Confonen pensar i dir… Sospito que no tot ja està definitivament pensat, en aquest món, però és segur que no tot està dit. Perquè dir –en una conversa d’amics, en una pàgina literària– sempre és un dir que depèn del caràcter o de l’ànim personal, de les paraules que es troben o es trien, de l’espai i del temps en què s’han triat o trobat.

Dir, no és un què ja construït per sempre, sinó un com, que es construeix cada u. I per això, al llarg de les generacions, continuem parlant i escrivint. I escoltant i llegint coses que no ens havien dit mai.

(Text de Josep M. Espinàs publicat en el llibre Temps afegit, La Campana, 2001).

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Jacques a març 07, 2016 | 13:03
    Jacques març 07, 2016 | 13:03
    Passo sovint per davant de casa seva, però aquest últim any ja no me l'he trobat a l'autobus. El recordo sovint.
  2. Icona del comentari de: ROCKER a març 07, 2016 | 19:35
    ROCKER març 07, 2016 | 19:35
    "ENS CALEN CAMÇONS D'ARA" VA DIR I HI VA HAVER-HI UN ABANS I UN DESPRES EN LA CANÇO EN CATALA
  3. Icona del comentari de: joan montells matas a juliol 20, 2016 | 18:31
    joan montells matas juliol 20, 2016 | 18:31
    senzillament GENIAL.
  4. Icona del comentari de: Imma Vila Montagut a març 07, 2019 | 08:13
    Imma Vila Montagut març 07, 2019 | 08:13
    Els Savis son Humilds, i el Josep Maria Espinás ho es...Una Generació que voldria fos Eterna...
  5. Icona del comentari de: Carmen Ibars a març 07, 2019 | 13:36
    Carmen Ibars març 07, 2019 | 13:36
    Per molts anys Sr.Espinàs,els meus fills ban creixar amb les teves cançons i ara els meus besnets que son 5 tambe,una forta abraçada.2
  6. Icona del comentari de: M.L.Bretón a març 09, 2019 | 18:27
    M.L.Bretón març 09, 2019 | 18:27
    Per la seva claretat, concissió i vocabulari Per cert, el seu germà (bessó) també ha tingut sempre la meva admiració com a metge i com a persona
  7. Icona del comentari de: Ggemma a març 15, 2019 | 07:28
    Ggemma març 15, 2019 | 07:28
    Present ets el tot, amb el com estimo i m'ilumino I pel teu com t'oblido
  8. Icona del comentari de: Angel Alella a març 07, 2022 | 09:52
    Angel Alella març 07, 2022 | 09:52
    Un savi amb totes les lletres, felicitats Josep Maria
  9. Icona del comentari de: Teresa Serres a març 07, 2022 | 12:32
    Teresa Serres març 07, 2022 | 12:32
    Un bon home.Un savi planer i entranyable Per molts anys Espinas!!
  10. Icona del comentari de: Anònim a març 07, 2022 | 13:14
    Anònim març 07, 2022 | 13:14
    Vaig tenir el plaer va molts anys de fer un Curset de Literatura on era ell el ponent. Sempre t'he admirat, i a viure aquesta tarda desitjant que en obrís moltes més.
  11. Icona del comentari de: Hermies Busquè a març 07, 2022 | 13:37
    Hermies Busquè març 07, 2022 | 13:37
    J.M.recordo que en una classe de les teves sobre conversar, al CIC de Terrassa, deies : No preguntis mai : M' has entès ?...Més aviat digues : M' he explicat ?... Ets genial i humil Josep Maria . L' enhorabona !
  12. Icona del comentari de: MERCE FREIXES a març 07, 2022 | 15:28
    MERCE FREIXES març 07, 2022 | 15:28
    Es genial al sr. ESPINAS sempre le admirat,la seva sencilleza i honestitad per molts anys puguem gaudir de voste

Nou comentari

El piano

Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption
Comparteix

That’s Life

I've been a puppet, a pauper, a pirate, a poet, a pawn and a king

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix