Foto: Tim Foster

Jugar és una cosa que fem en confiança. De fet, és un espai on cal confiança per a aventurar-nos a provar allò que a la vida real tindria conseqüències. És un espai també de pau, un temps decididament inútil que no ens podem permetre si hi ha afers externs que amenacen el nostre dia a dia. Vivim, però, en un entorn on fins i tot aquesta intimitat es veu afectada per l’escassa presència de productes culturals en català.

Quan parlem de jocs, al lector potser li venen a la ment aquells transmesos oralment, com els que es gaudixen al carrer, entre rialles i bacs, o al voltant d’una taula i que vertebren territoris al voltant de basses, apostes i retrucs. Fent la vista més enllà, fa més de vint anys que vivim una autèntica explosió de noves creacions, originada per pioners americans i alemanys, i que té com a forma principal de transmissió la paraula escrita. Els reglaments, així com els texts impresos a cartes i peces estableixen un marc mental on succeeix el joc, i açò, junt amb la manca de referents de cultura popular adientment traduïts, és la principal raó per la qual la intimitat lúdica es veu sotmesa a interjeccions en llengües foranies. Primer va ser l’anglès i alemany (ja que els jocs venien d’allà) i d’un temps ençà, el castellà, degut a l’èxit comercial de les distribuïdores espanyoles. Tot i això, iniciatives empresarials i dirigides pels aficionats han permès que floreixi una incipient oferta lúdica en català.

Potser l’espai lingüístic més protegit és el dels infants. És comú buscar productes culturals en català per a les nostres criatures i, si no en trobem, és ben probable que no en comprem la versió en un altre idioma. La responsabilitat d’emprar la llengua és molt evident quan el seu futur es veu reflectit en uns ullets que et miren a poc més d’un metre d’alçada. No és estrany, doncs, que els jocs dedicats a un públic infantil es puguen trobar sovint amb versió en català.

Pel que fa als jocs moderns per a adults, a banda de jocs publicats únicament en una llengua ens podem trobar amb edicions multiidioma, ja que compten amb components que eviten el text escrit (sovint utilitzant icones a les cartes, per exemple), cosa que permet llançar internacionalment els títols tan sols havent de traduir el reglament. Els beneficis derivats de les llicències i els forts lligams entre distribuïdores de distintes regions han fet que aquesta siga la forma preferida d’editar, sempre que el joc ho permeta. Sembla que si edites només a una llengua, no acaben d’eixir els números…

O potser sí. L’editorial multinacional amb seu a Barcelona Devir va decidir ara fa 12 anys començar a publicar versions enterament en català dels jocs més importants del seu catàleg. És per això que hom pot familiaritzar-se amb les regles del Catan de Klaus Teuber, el Carcassonne de Klaus-Jürgen Wrede o el coooperatiu Pandemic de l’americà Matt Leacock. Bo, en aquest darrer cas, després que la llicència passara a mans d’una altra companyia ja no es pot trobar en tendes. Coses que passen quan el tema no està normalitzat… Hom aprèn ràpidament, una vegada s’endinsa en l’afició, que la traducció al català dels jocs depèn de la ubicació de les editorials, amb poques excepcions, com ara l’edició multiidioma de Dixit, de Jean-Lois Roubira, distribuida per l’editorial francesa Asmodee. Aquests títols componen una part del cànon dels jocs moderns, de manera que sembla que podem començar a endinsar-nos en l’afició en la nostra llengua.

Un altre tipus de jocs que són particularment atractius si els trobem en versions en el nostre idioma són aquells que fan referència a la cultura pròpia. Un dels majors èxits en aquest aspecte és La fallera calavera (Enric Aguilar), que ha aconseguit vendre més de 70.000 còpies en edició monolingüe. El joc, amb una temàtica plena de referents valencians, és un bon exemple de com l’eixamplament de l’afició permet tractar temes locals i on fer-ho en llengua pròpia és un fet natural i de valor afegit. L’editorial ha publicat tots els seus títols en valencià, inclòs el darrer Vip Rip (Eugeni Castaño, Eloi Pujadas) que té dues versions per a cada idioma i on la versió en català triplica en vendes a la de castellà. Un altre exemple amb temàtica propera és Molt soroll per a un rei (Marc Figueras i Marià Pitarque, editat per Snafu), un joc solitari on ens posem en la pell de Pere el Gran i ens enfrontem a les amaneces del seu regnat. Altres jocs moderns que segueixen aquesta línia són Zoom in Barcelona (Núria Casellas, Eloi Pujadas i Joaquim Vilalta), Castellers! (Josep M. Allué i Dani Gomez) o Sant Jordi: La llegenda (Toni Lopez). Quan el que toca és jugar directament amb la nostra llengua també podem trobar-hi opcions: podem encadenar mots en el clàssic Scrabble (Alfred Mosher Butts), donar les millors pistes per al nostre grup d’espies amb Codi Secret (Vlaada Chvátil) o crear els nostres propis Enigmàrius (Oriol Comas i Coma i Màrius Serra). Quan toca jugar amb coses nostres, opcions n’hi ha.

Més enllà de l’àmbit local, el nombre de títols publicats cada any és elevat, al voltant de 600 jocs a Espanya. Un dels referents en publicació de joc propi és l’editorial GDM de Montcada i Reixac i n’ha editat un bon grapat que compten amb versió catalana al reglament. De fet, la seua línea de jocs més exitosa, la sèrie de jocs de misteri Sherlock Q (Martí Lucas i Josep Izquierdo) va estar publicada en català i va acabar sent recomanada pel jurat del prestigiós guardó alemany Spiel des Jahres (joc de l’any). Cal dir que és tot un goig resoldre entre amics els misteris encapsats en aquestes assequibles baralles de cartes i que fer-ho en llengua pròpia millora notablement la interacció i discussió entre jugadors. Malgrat això, i tot i l’èxit de crítica, les reedicions i ampliacions d’aquesta sèrie de misteris han estat únicament en castellà. És possible que no existisca una massa crítica de públic que permeta aquestes edicions?

Per a tractar de resoldre aquesta equació i tindre una millor estimació de la demanda, la companyia Devir ha posat en marxa recentment una iniciativa web similar al micromecenatge que els assegure un nombre de vendes de producte únicament en català. A dia de hui, després de més de tres mesos de votacions, alguns pocs títols s’apropen al mínim de 500 que l’empresa ha posat com a topall per a fer una tirada. Des de la banda del consumidor, fa vert malvore en directe com costa d’arribar a una xifra tan baixa, sobretot quan parlem de jocs tan bé considerats com el Twilight Struggle (Ananda Gupta i Jason Matthews), tota una reducció al tauler de la batalla política de la guerra freda, o La Guerra de l’Anell (Roberto Di Meglio, Marco Maggi i Francesco Nepitello), la potser més evocadora representació del món del Senyor dels anells que es pot posar damunt d’una taula.

A l’àmbit del rol cal destacar la recent publicació de la darrera edició de L’anell únic (Marco Maggi i Francesco Nepitello), una fita que connecta 30 anys més tard amb el mític llibre roig d’El senyor dels anells (Coleman Charlton, publicat per Joc internacional el 1992). Pocs exercicis lúdics requereixen tant tindre un imaginari en llengua pròpia per a poder ser purament gaudits com són els jocs de rol. A una partida s’interpreten personatges i s’exploren móns que el director de partida prepara previàment amb delit i tota mena de detalls. Els jugadors posen molt de la seua part per fer un món versemblant i crear aventures junts i això inclou tindre cura d’un lèxic adequat. Sense aquests manuals traduïts, aquestes partides requereixen un esforç addicional que pot trencar la màgia de la interpretació en grup. Per a qui vullga introduir aquesta forma de joc als més menuts de la casa, el llibre 8 Tresors (David Díaz) presenta un món d’aventures i pirates pensat per a iniciar tant a grumets (infants) com a capitans (adults) al món del rol. Rol, en català i per a infants, “el nínxol del nínxol”, en paraules del mateix editor Pak Gallego (GDM). Un nínxol que malgrat totes les dificultats, existeix.

De cara al consumidor, per a saber quins jocs estan publicats en català i anar a la tenda amb una comanda fonamentada, el Consorci per la normalització lingüística (CPNL) posa a l’abast de tothom un cercador web que compta amb diversos filtres per a editorials, tipus de joc o edat recomanada. També hi trobareu un directori de botigues especialitzades classificades per localitat, tot i que es troba limitat a Catalunya. Finalment, gràcies al concurs JocEn10, al seu canal de YouTube (TotJoc) es poden trobar videotutorials creats per diversos divulgadors i aficionats. Si hi decidiu entrar, aquesta pot ser la porta a un meravellós racó cultural a gaudir en companyia i que és encara millor quan el fas en la comoditat i seguretat d’allò que t’és proper.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa