Foto: Blume Fou


T’estim, però me’n fot. No em resta gaire
de suportar la humiliació del vòmit
vital que és estimar. Ja fineix l’hora
dels finestrals oberts, les dents polsoses,
les taques de pantaix per les solapes
i dels taurons pels músculs o dreceres.
Se’m fonen tots els ploms de la mà dreta
sols que et toqui amb dos dits, arrapadissos,
per integrar-te en mi. Però s’hi encenen
aurores boreals que són contagis.
T’estim, però me’n fot. Som a l’espera
del llamp reblanidor que ens amalgami
i t’encasti en mi tant, que pugui dir-te:
—Ja t’estim tant, que et pots morir quan vulguis.

De «Poemes a Nai»

L’escriptor mallorquí Miquel Àngel Riera (1930-1996). Il·lustració: Carla Liesa Garcia

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a juny 05, 2019 | 12:49
    Anònim juny 05, 2019 | 12:49
    CATALINA POSAM UN 10

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa