T’estim, però me’n fot

«Se'm fonen tots els ploms de la mà dreta»

Arxivat a: Poesia, Biblioteca

Foto: Blume Fou


T’estim, però me’n fot. No em resta gaire
de suportar la humiliació del vòmit
vital que és estimar. Ja fineix l’hora
dels finestrals oberts, les dents polsoses,
les taques de pantaix per les solapes
i dels taurons pels músculs o dreceres.
Se’m fonen tots els ploms de la mà dreta
sols que et toqui amb dos dits, arrapadissos,
per integrar-te en mi. Però s’hi encenen
aurores boreals que són contagis.
T’estim, però me’n fot. Som a l’espera
del llamp reblanidor que ens amalgami
i t’encasti en mi tant, que pugui dir-te:
—Ja t’estim tant, que et pots morir quan vulguis.

De «Poemes a Nai»
 

L’escriptor mallorquí Miquel Àngel Riera (1930-1996). Il·lustració: Carla Liesa Garcia

 

 

 

Comentaris

    Anònim Juny 5, 2019 12:49 pm
    CATALINA POSAM UN 10

Nou comentari

Juan Miguel Morales
Envia'ns un àngel que sigui com tu
Aniré com quan anàvem junts/ darrere les teves passes,/ d'esquena al futur
Més entrades...
Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...