Què hi fan, aquí, tota aquesta gent?

Què perdonen?/ De què són perdonats?

Màrius Sampere (Barcelona, 28 de desembre de 1928) és un dels poetes més inclassificables del país. Abans de la seva mort (el 26 de maig de 2018), va dedicar els darrers mesos de vida a seleccionar el que ell mateix va batejar com a “obra nuclear”, els seus poemes més representatius, una mostra essencial de la seva poesia.

El resultat d’aquesta tasca, que va dur a terme amb Mireia Vidal-Conte, és Descodificacions (Proa), un volum que aplega poemes de L’home i el límit, Poemes de baixa freqüència, Oniris i el tret del caçador, L’ocell que udola, Subllum, Les imminències, Jerarquies i Ens trobarem a fora, reculls avui dia molt difícils de trobar. L’edició compta amb un pròleg de Carles Duarte, curador, amb Vidal-Conte, d’aquesta “obra nuclear” de Màrius Sampere. En llegim un poema.
 

Foto: Catorze



Què hi fan, aquí, tota aquesta gent
amb llanternes? Què exploren? Miren?
Es miren? Es troben? S’han reconegut
per fi? O no s’hi veuen?

Si no s’hi veuen què fan, què presencien?
Què conjuminen, què esperen, qui els espera?
Per què es desesperen d’esperar? O riuen?

I és tota aquesta gent, tota la gent,
tota la meva gent amb llanternes preguntant
quina pregunta toca fer; tota la gent
portant la llum amb nansa; tota aquesta
gent que parlen i irradien, i què fan?
Quina festa celebren? Què perdonen?
De què són perdonats? O bé somien?
O purguen, s’iren, topen, cauen,
s’alcen i tornen a lliscar i alçar-se
i a topar i a irar-se, i què purguen?
Què creuen? En què creuen? Què es creuen?
Per què creuen? On creuen? Qui se’ls creu?
I qui són? O no són res? O bé caminen
simplement? Caminen
simplement. Caminen.

 

 

 Descodificacions

 © Màrius Sampere
 © Editorial Proa, 2018

Nou comentari

Diamants
El mapa dels meus astres / si mai estic perdut
Més entrades...
Quan Robert Capa va retratar la guerra a Aitona
Hi havia arribat com a fotoperiodista de la darrera ofensiva de l'exèrcit republicà a Catalunya
Més entrades...