Màrius Sampere (Barcelona, 28 de desembre de 1928) és un dels poetes més inclassificables del país. Abans de la seva mort (el 26 de maig de 2018), va dedicar els darrers mesos de vida a seleccionar el que ell mateix va batejar com a “obra nuclear”, els seus poemes més representatius, una mostra essencial de la seva poesia.

El resultat d’aquesta tasca, que va dur a terme amb Mireia Vidal-Conte, és Descodificacions (Proa), un volum que aplega poemes de L’home i el límit, Poemes de baixa freqüència, Oniris i el tret del caçador, L’ocell que udola, Subllum, Les imminències, Jerarquies i Ens trobarem a fora, reculls avui dia molt difícils de trobar. L’edició compta amb un pròleg de Carles Duarte, curador, amb Vidal-Conte, d’aquesta “obra nuclear” de Màrius Sampere. En llegim un poema.

Foto: Catorze



Què hi fan, aquí, tota aquesta gent
amb llanternes? Què exploren? Miren?
Es miren? Es troben? S’han reconegut
per fi? O no s’hi veuen?

Si no s’hi veuen què fan, què presencien?
Què conjuminen, què esperen, qui els espera?
Per què es desesperen d’esperar? O riuen?

I és tota aquesta gent, tota la gent,
tota la meva gent amb llanternes preguntant
quina pregunta toca fer; tota la gent
portant la llum amb nansa; tota aquesta
gent que parlen i irradien, i què fan?
Quina festa celebren? Què perdonen?
De què són perdonats? O bé somien?
O purguen, s’iren, topen, cauen,
s’alcen i tornen a lliscar i alçar-se
i a topar i a irar-se, i què purguen?
Què creuen? En què creuen? Què es creuen?
Per què creuen? On creuen? Qui se’ls creu?
I qui són? O no són res? O bé caminen
simplement? Caminen
simplement. Caminen.



Descodificacions

© Màrius Sampere
© Editorial Proa, 2018

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix