Febrer

Arriba, qui sap d'on,/ en Carnestoltes

Arxivat a: Poesia, Biblioteca

Foto: Stefano Montagner

 

El segon mes de l’any 
és curt de talla,
però té un al·licient
per la quitxalla,
i és que quan se li canten
les absoltes
arriba, qui sap d’on, 
en Carnestoltes.
Llavors, tant si fa bo
com si fa fresca,
tothom sol preparar-se
per fer gresca.
Amb roba vella o nova,
com qui endreça, 
es prepara amb desfici 
la disfressa
per fer cap a la magna
desfilada
on la gent cal que vagi
ben mudada. 
Es canta, es balla, es riu
i es fa tabola;
la gent per carnaval
no està mai sola.
El segon mes de l’any
és curt de talla,
però diverteix molt
a la quitxalla. 

Del llibre Per molts anys!, que va dedicar als seus néts Marta, Oleguer i Marçal.

Nou comentari

Blade Runner i una cançó d'amor
Escoltem un dels fragments més coneguts de la banda sonora de la pel·lícula
Més entrades...