Foto: Fundació Catalunya-La Pedrera
Parlar sobre la felicitat ja és complicat d’entrada. De formes d’entendre-la n’hi ha moltes, i de viure-la potser encara més. Per això el propòsit del cicle de debats Acció i reflexió de la Pedrera no és arribar a sentències sinó estimular les propostes, les idees, els interrogants. Els dos punts de vista que hi aprofundeixen, moderats per Emili Manzano, són el del filòsof Josep Maria Esquirol i el del psicòleg Rafael Santandreu.
La vida és un goig
Josep Maria Esquirol parteix de l’encant de la senzillesa: viure és estimar la vida, és el goig de poder respirar. Sobre aquesta realitat es constitueixen les escletxes del sofriment, els maldecaps. Un incís: potser no es tracta d’explicar als nens que respirem o que mengem per viure, sinó que vivim respirant i vivim menjant. I que sigui aquesta consciència la que ens apropi a la felicitat.
Descarregar la motxilla
La forma d’entendre-ho del psicòleg és clara: “És qüestió de treure’ns les xorrades del cap”. La seva consulta n’és plena: els problemes inventats, és a dir: la por al que t’imagines que et passarà és tan forta que pot acabar-te bloquejant. O fins i tot creant hàbits i conductes que t’allunyen de poder ser feliç.
Lluny de la banalitat
Sòcrates deia als ciutadans: per què estàs tan preocupat per la glòria, per l’honor i per la riquesa i en canvi no t’ocupes del seny, de la veritat i de l’ànima? Avui en dia, l’ambició cega ens segueix encallant. Els eslògans que venen la felicitat com un imperatiu social tenen un perill: condueixen a la frustració. T’exigeixen que visquis això, que et compris allò i que tinguis el que té el teu veí. Sense ser conscients que l’acumulació és una porta oberta i directa a la perdició.
Nosaltres
Contra la superficialitat frívola, Josep Maria Esquirol té una proposta: per donar i per rebre cal allunyar-nos de l’individualisme i del dogmatisme. Partint d’una base modesta, que s’assembli a la vida i no a propòsits desmesurats. Depenem de la mirada dels altres. Del reconeixement, de la companyia, dels ulls que comparteixen les alegries i les tristeses, la compassió i l’empatia. El filòsof ho deixa clar: els qui són humils i generosos estan més contents. Potser, així, la felicitat no la sabrem definir, però com a mínim la podrem compartir.
Foto: Emergency Brake
