Arthur Schopenhauer (22 de febrer de 1788, Polònia – 21 de setembre de 1860, Alemanya) va apreciar la filosofia no com un coneixement pur i seprarat del món, sinó com una ensenyança pràctica per a la vida. Al llibre El arte de ser feliz (Herder Editorial) recull cinquanta regles, mentre també mira de reüll als grans filòsofs de tots els temps, per aconseguir una de les grans fites de la vida.
Foto: LL Twistiti
1. Evitar l’enveja: «Mai seràs feliç si et turmenta que algú sigui més feliç que tu», Sèneca. «Quan pensis quants t’avancen, tingues present quants et segueixen», Sèneca. No hi ha res més implacable i cruel que l’enveja: i tot i això, ens esforcem tant com podem i principalment a suscitar-la.
2. Quan s’ha produït l’infortuni i no es pot arreglar, no hem de permetre’ns pensar que podria ser d’una altra manera.
3. Hem d’obrir les portes a l’alegria, quan sigui que arribi. Perquè mai arriba a deshora. En canvi, sovint no acabem de deixar-la entrar, perquè primer volem considerar si realment tenim motius per estar alegres o si això ens distreu de les nostres reflexions serioses i de les preocupacions profundes. El que millorarem amb aquestes últimes és molt incert, mentre que l’alegria és un guany més segur.
4. Algú que es manifesti serè davant tots els accidents de la vida només mostra que sap com d’immenses i diverses són les possibles contrarietats de la vida i que, per això, contempla un mal present com una petita part d’allò que podria arribar.
5. Gaudir sempre el present i amb la màxima alegria possible: aquesta és la saviesa de la vida. Però la majoria de vegades fem just el contrari: els plans i les preocupacions pel futur, o també la nostàlgia del passat ens ocupen tant que gairebé sempre menyspreem i descuidem el present. I, malgrat tot, només el present és segur, mentre que el futur i el passat gairebé sempre són diferents de com els pensem.
6. Ja que els assumptes de la vida apareixen i s’entrellacen d’una manera totalment inconnexa […], hem d’organitzar la nostra manera de pensar-los i de preocupar-nos-hi de forma fragmentària. Hem de poder abstraure, pensar, arreglar, gaudir, patir cada cosa en el seu moment, sense preocupar-nos per tota la resta. Tenir, per dir-ho d’alguna manera, calaixos per als nostres pensaments, on n’obrim un i tanquem tots els altres.
7. Hauríem d’intentar aconseguir veure allò que tenim amb la mateixa mirada que si algú ens ho prengués […] ja que la majoria de les vegades només sentim el seu valor després d’haver-ho perdut.
8. L’activitat, emprendre o aprendre és necessari per a la felicitat de l’ésser humà.
9. Per a les ambicions no hem de tenir com a guia les imatges de la fantasia, sinó els conceptes. Generalment passa el contrari. Particularment en la joventut, la meta de la nostra felicitat es fixa en la forma d’algunes imatges que sovint veiem a la fantasia durant tota la vida o fins a la meitat, i que en realitat són fantasmes burletes. Perquè quan les hem aconseguit desapareixen, i veiem que no compleixen res del que prometien.
10. Almenys nou desenes parts de la nostra felicitat es basen únicament en la salut. Perquè d’ella en depèn, en primer lloc, el bon humor. […] Compara com veus les mateixes coses en els dies de salut i alegria i en els dies de malaltia. El que produeix la nostra felicitat o desgràcia no són les coses tal com són realment amb la connexió exterior de l’experiència, sinó en la nostra manera d’entendre-les.
11. La manera més segura de no ser infeliç és no desitjar arribar a ser molt feliç.
12. Cadascú viu en un món diferent, i aquest resulta diferent segons la diferència de caps; pot ser pobre, insípid, planer, o bé ric, interessant i significatiu. […] Per això, per bé i per mal, és molt menys important el que li passa a algú a la vida que la manera com ho experimenta. […] No és raonable que sovint algú envegi algú per alguns dels esdeveniments interessants de la seva vida; en comptes d’això, hauria d’envejar la sensibilitat gràcies a la qual aquests fets semblen tan interessants a l’hora de descriure-la. El mateix esdeveniment, que resulta tan interessant quan el viu un geni, en un cap “apagat” s’hauria convertit en una escena insípida del món quotidià. […] Per això hauríem d’aspirar menys a la possessió de bens externs que a la conservació d’un temperament alegre i feliç i d’una ment sana, que en bona mesura depenen de la salut: mens sana in corpore sano, Juvenal, Satirae.
13. Una de les insensateses més grans i més freqüents és fer amplis preparatius per a la vida, tant és de quin tipus siguin. I es fan calculant la durada plena d’una vida humana, a què molts pocs arriben. A més a més, encara que visquessin tant de temps, és massa curta per als plans, perquè realitzar-los sempre requereix molt més temps del que se suposava. A més a més, com tots els assumptes humans, estan exposats al fracàs i als obstacles fins a tal punt que poques vegades s’ha tingut en compte que l’ésser humà canvia amb els anys i que no conserva les mateixes capacitats per als esforços ni per gaudir. El propòsit que algú ha perseguit treballant tota la seva vida, li resulta impossible de gaudir a la vellesa.
14. «La felicitat pertany als qui en tenen prou amb ells mateixos», Aristòtil. «La felicitat no és una cosa fàcil. És molt difícil trobar-la a dins de nosaltres mateixos, i impossible trobar-la en algun altre lloc», Chamfort.
El arte de ser feliz
© Arthur Schopenhauer
© Editorial Herder, 2016
2
0
