Fa uns mesos, diverses institucions culturals, amb la UOC i Espais Escrits al capdavant, van impulsar la campanya Donants de veu, que convidava tothom a editar audiolectures dels nostres clàssics, és a dir, a llegir, enregistrar i publicar des de poemes fins a novel·les lliures de drets o amb autorització dels seus hereus. El repte es va assolir: en cent dies, cent voluntaris van gravar més d’un centenar d’audiolectures. De manera que ara, en qualsevol dispositiu, podem escoltar des de Víctor Català i Joana Raspall fins a Joan Maragall i J. V. Foix.

Teresa Fèrriz, responsable de Nous Projectes a la UOC i directora del projecte LletrA, n’explica el sentit: “Com a oient d’audiollibres de fa anys, m’havia adonat de la dificultat de trobar obres en català, i més encara dels nostres clàssics literaris. Vam posar en marxa el repte perquè creiem que, des de la universitat i des de les institucions culturals, hem de promoure aquest format de lectura i donar tot el suport a la indústria editorial que està començant a apostar per l’edició d’audiollibres.” Joan Pujolar, catedràtic de Sociolingüística a la UOC i impulsor, amb Teresa Fèrriz, d’aquesta campanya, explica que “En grans llengües modernes com el francès, l’anglès i l’alemany hi ha una llarga tradició de publicació en format àudio. Gràcies a internet i a la moda dels podcasts, aquesta pràctica s’està estenent, però a Catalunya encara no s’ha consolidat”. 

Fèrriz afegeix que “el català ha tingut una presència importantíssima a les xarxes des dels seus inicis. Malauradament la nova internet basada en les tecnologies del so demana una inversió de recursos que no es pot fer únicament amb voluntarisme. No és el mateix crear un bloc que posar en marxa un podcast setmanal o editar un audiollibre amb uns mínims de qualitat, els recursos necessaris són molt més grans. O des de les institucions ajudem les persones que volen impulsar nous projectes en àudio i vídeo o el català cada cop serà més testimonial. Des de la UOC ho estem fent amb diversos projectes com Donants de veu o la residència digital a Lletra que aquest any acull un projecte de Canal Malaia.”

Com a mostra de la campanya, us convidem a escoltar els següents audiollibres i a llegir l’experiència de voluntaris que hi han participat.


Llegir Serrallonga a la presó

1. M. José Gallinad, responsable de la Biblioteca del Centre Penitenciari Ponent (Lleida). Han llegit La fi de Serrallonga. Ho podeu escoltar aquí.


Des de la biblioteca del centre penitenciari Ponent s’ofereix l’activitat DigiTale, i el projecte Donants de veu hi encaixava. La direcció del centre va aprovar que en forméssim part i l’acollida dels participants va ser entusiasta. El Carlos, monitor de música, s’hi va implicar des de l’inici i va oferir-nos l’estudi de gravació.

En un centre penitenciari tenim limitacions regimentals, les activitats es fan en franges horàries determinades, amb autoritzacions de sortida de mòdul… Quan vam reunir-nos amb el monitor de música al seu estudi va ser un moment màgic. Vam fer dues sessions de gravació i dues sessions d’escolta i d’afegir-hi efectes. Vam tenir alguna dificultat amb el llenguatge, ja que el grup el formen persones de diferents nacionalitats. Va ser emocionant veure com un participant xinès s’hi va implicar totalment.

Coneixíem Serrallonga i ens encaixava, ja que no podíem fer una obra extensa. El grup mai havia fet una lectura dramatitzada i va ser una experiència molt gratificant. També ens va motivar poder participar en un projecte “del carrer”, que transcendeix els murs de la presó.


Llegir Prudenci Bertrana a la biblioteca

2. Jaume Rufí, cap de la Biblioteca de Campus de Barri Vell de la Universitat de Girona i responsable del Fons Bertrana dipositat a la universitat. Va coordinar un grup que va llegir diverses obres de Prudenci Bertrana.


Hi veiem una oportunitat per a la divulgació de l’autor que tutelem: Prudenci Bertrana. La brevetat de les obres facilitava la lectura als participants i permetia obtenir uns resultats apreciables amb poc temps. Josafat és una narració curta, amb nou capítols i a més, és l’obra més coneguda de Bertrana. Els Contes també són breus, i tenen una gran qualitat tot i que són menys coneguts.

Hem aconseguit el que volíem: enregistrar un número representatiu de lectures tot coincidint amb l’entrada a domini públic de l’autor. Els usuaris hi han participat amb entusiasme, amb estima nova o renovada envers l’autor, que alguns no coneixien o coneixien poc. L’enregistrament ha estat una oportunitat per a un “close reading” del text, que ens ha mostrat trets no tan aparents, i publicar-ho ha estat molt gratificant.



Llegir Narcís Oller pel teu compte

3. Lis Balcells. Ho ha publicat a la Wikimedia.


Feia temps que pensava fer algun voluntariat, però el dia a dia, les obligacions, la feina i la família, em tiraven enrere. I quan vaig veure la proposta de Donants de veu vaig pensar que era perfecte per a mi: no calia desplaçar-me perquè la podia fer a casa, tenia els mitjans per fer-ho i podia afegir el meu granet de sorra a la llengua catalana.

Hi he participat en dues obres. D’una banda, vaig fer la lectura d’una llegenda catalana com a obra conjunta amb altres companys. D’altra banda, em feia il·lusió fer un lectura una mica més llarga de manera individual. M’hauria agradat moltíssim fer un text de Mercè Rodoreda, perquè és un dels meus referents literaris, però les seves obres encara no estan lliures de drets, així que vaig seleccionar Isabel de Galceran, una novel·leta curta dividida en sis capítols, de Narcís Oller. N’havia llegit la majoria d’obres en la meva època d’estudiant de Filologia Catalana, però aquesta em faltava a la llista.

Vaig pensar que l’havia de gravar de cop, ja que volia que, sobretot la novel·leta, tingués els mateix timbre de veu, la mateixa entonació. Per aquest motiu, vaig enregistrar tots els capítols en el mateix cap de setmana. Abans de gravar, vaig llegir el text per tenir en compte paraules complicades o frases molt llargues. El català de final del segle XIX no és normalitzat i pot ser enrevessat. També em vaig marcar els diàlegs, per tal de poder-hi donar una entonació adequada i que els diferents personatges quedessin diferenciats. Qui escoltés la meva lectura, no s’havia de perdre per monotonia en l’entonació i vaig fer-ho amb una mica de teatralitat. Un cop feta la gravació, calia editar-la. I, tot i que avui dia hi ha programes d’edició molt fàcils de fer servir, és on vaig destinar més temps. En contrapartida, m’hi vaig divertir força, ja que el programa que vaig emprar donava molt de joc i permetia fer modulacions de la veu gravada per acostar-la a veus femenines o masculines, superposar veus per semblar un conjunt de persones parlant al mateix temps, etc.


4. Rosanna Fuentes Garcia, d’Ares del Maestrat, a la província de Castelló. Professora d’ESO i Batxillerat a les Illes Balears (enguany a Mallorca). A la UOC estudia Filologia Catalana i ha fet el seu Treball Final de Grau sobre els audiollibres i la campanya Donants de veu, sota la direcció de Joan Pujolar i Teresa Fèrriz.

Volia fer un TFG una mica més pràctic, menys acadèmic, i poder contribuir a la difusió de la llengua i la cultura catalanes d’una manera més directa, més àgil i més interactiva. A més, quan vaig conèixer la campanya Donants de veu, tot just feia uns dies que m’havia registrat a Librivox per poder publicar-hi més audiolectures en català, ja que només n’hi havia una, La punyalada, de Marià Vayreda. Així que vaig pensar que un TFG lligat a la campanya Donants de veu era l’instrument perfecte per aprendre sobre els audiollibres i Librivox, i em permetia ajudar a difondre la llengua i cultura catalanes a la xarxa de manera directa a través de la veu, de l’oralitat, de contar i escoltar històries. Una forma de tornar a la transmissió oral de la literatura amb un format modern.

En el projecte, he contribuït a la cerca de bibliografia sobre audiollibres, i opinions a favor i en contra: buscat lectures d’autores i autors catalans de domini públic; editat i pujat a webs àudios de donants; assessorat els i les donants sobre domini públic i drets d’autoria, sobre l’edició i publicació a Librivox i a Wikimedia o sobre certes funcions de l’Audacity. He editat i actualitzat la llista d’audiolectures i els seus lectors a la Viquipèdia i recopil·lat i organitzat les gravacions per ser publicades al portal LletrA.

M’agrada escoltar històries i crec que pot ser una bona manera de promocionar la literatura entre els joves, donat la facilitat d’ús dels audiollibres en qualsevol dispositiu electrònic, i més si mentre escolten poden fer altres coses. A més, seria bo que poguessin derivar una part de l’atenció cap a l’escolta i deixar una mica de banda el món tan immediat i cridaner de la imatge al qual s’han avesat. Penso que això també ajudaria a millorar la seva atenció i concentració dins les aules.


Podeu passejar per una tria d’audiollibres clicant aquest enllaç.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Quima Albalate Giménez a febrer 18, 2022 | 15:40
    Quima Albalate Giménez febrer 18, 2022 | 15:40
    Projectes intetessant i valuosos. Que bonic!
  2. Icona del comentari de: Quima Albalate Giménez a febrer 18, 2022 | 15:47
    Quima Albalate Giménez febrer 18, 2022 | 15:47
    Disculpeu, només afegiria recordar també triar obres modernes, fresquetes, fàcils. Obres que ajudin a captar l'atenció a una població estressada i pot ser poc acostumada a la lectura.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa