Catorze
Com fer costat a algú amb depressió o angoixa

Als vint-i-quatre anys el món de l’escriptor i periodista Matt Haig es va ensorrar. Com una de cada cinc persones, va tenir una depressió. Al llibre Raons per seguir vivint explica què vol dir estar en aquest pou. Llegim la llista amb què ens aconsella com hauríem de tractar les persones que hi estan al fons.

Foto: Silvia Sala



1. Sàpigues que ets necessari, i apreciat, encara que sembli que no és així.

2. Escolta.

3. No diguis mai «vinga, gira full» o «anima’t», tret que alhora proporcionis instruccions detallades i fàcils per fer-ho. (L’amor sever no funciona. Resulta que n’hi ha prou amb el vell amor de sempre.)

4. Tingues en compte que això és una malaltia. Et diran coses que no es pensen de veritat.

5. Educa’t a tu mateix. Entén, per sobre de tot, que el que a tu et pot semblar fàcil –anar a una botiga, per exemple– pot ser un repte impossible per a un depressiu.

6. No et prenguis les coses personalment, no pas més de com te les prendries en el cas d’algú que tingués la grip o la síndrome de fatiga crònica o artritis. Res del que passa és culpa teva.

7. Sigues pacient. Entén que no serà fàcil. La depressió flueix i reflueix, es mou amunt i avall. No es manté immòbil. No et prenguis un moment feliç o un mal moment com una prova de recuperació o de recaiguda. Busca l’objectiu a llarg termini.

8. Acompanya la persona en el punt on és. Pregunta què pots fer. El més important que pots fer és ser-hi.

9. Si és factible, alleuja la persona de qualsevol pressió laboral/vital.

10. Sempre que puguis, no facis que el deprimit se senti més estrany del que ja se sent. ¿Tres dies estirat al sofà? ¿No ha obert les cortines? ¿Plora davant de decisions difícils com ara triar quins mitjons posar-se? ¿I què? Cap problema. No hi ha una normalitat estàndard. La normalitat és subjectiva. Hi ha set mil milions de versions de normalitat en aquest planeta.


Raons per seguir vivint


© Matt Haig
© de la traducció: Marc Rubió Rodon
© d’aquesta edició: Editorial Empúries, 2016

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a maig 18, 2018 | 10:17
    Anònim maig 18, 2018 | 10:17
    Crec que no s'hauria d'utilitzar la paraula depressiu o deprimit om a substantiu... només com a adjectiu. Així s'evita, en part, definir a la persona utilitzant només la malaltia. És a dir, la Marta no és una depressiva... sinó una la Marta amb depressió
  2. Icona del comentari de: Anònim a maig 18, 2018 | 19:07
    Anònim maig 18, 2018 | 19:07
    Si us plau, el comentari de dalt és MOLT important! Llenguatge curós per parlar de salut (mental)!!
  3. Icona del comentari de: Anònim a març 28, 2019 | 06:23
    Anònim març 28, 2019 | 06:23
    Pens igual que els dos comentaris anteriors . L'escriptor ho escriu així literalment?
  4. Icona del comentari de: Alba1984 a març 28, 2019 | 11:28
    Alba1984 març 28, 2019 | 11:28
    Totalment d'acord amb el tema del llenguatge. M'esgarrifo quan sento a dir "ets diabètica" o "ets hipertens" o "sóc celíac". Una malaltia/intolerància/problema no et defineix, sinó que t'acompanya. "Tinc diabetis", "tinc hipertensió" o "tinc celiaquia". Ser... Ets/soc persona. Per la resta em semblen grans reflexions. Això és com en un dol, quan estàs en un pou per la pèrdua d'algú important i de cop i volta algú et diu "això passarà" o "es llei de vida". Les paraules, el llenguatge, els silencis son tan importants... Que a vegades sols és necessari estae present amb cos i cor, sense cap paraula de consol, potser amb una mà que acaroni, potser amb una abraçada silenciosa, potser amb una mirada o amb la simple presència.
  5. Icona del comentari de: Creta a gener 14, 2022 | 05:47
    Creta gener 14, 2022 | 05:47
    Doncs jo sóc depressiva i no passa res. Aviat no podrem fer ús del llenguatge per tal d’evitar ofendre algú. Alcohòlic, cocainòman, diabètic, hiperactiu, …
  6. Icona del comentari de: Anònim a gener 14, 2022 | 05:50
    Anònim gener 14, 2022 | 05:50
    Estan molt bé els consells.
  7. Icona del comentari de: Anònim a gener 14, 2022 | 05:51
    Anònim gener 14, 2022 | 05:51
    Doncs jo no vull cap mà que m’acaroni com si fos un gatet, la veritat. Això et manté dins el pou.
  8. Icona del comentari de: Anònim a gener 14, 2022 | 05:55
    Anònim gener 14, 2022 | 05:55
    Hipertens, hemofílic, gripós, cec, sord, …
  9. Icona del comentari de: Marta a gener 17, 2022 | 13:16
    Marta gener 17, 2022 | 13:16
    Es difícil distingir els límits entre malaltia i tantsemenfotisme
  10. Icona del comentari de: Marta cairol a gener 13, 2023 | 21:59
    Marta cairol gener 13, 2023 | 21:59
    Anima't quina paraula més horrorosa que malament et fa sentir Que mes voldries que no sentir-te així, senti que et mores cada segon És horrorós viurà amb aquesta engoxa permanent Aquesta po i aquet sentiment que només voldries no comencca un nou dia Axo pasa i si no pasa se aregla però de cuant en cuant ariba la po Yo ya fa molt anys que en medico Estic molt Millo però amb alerta sempre ???????
  11. Icona del comentari de: Marta cairol a gener 13, 2023 | 22:02
    Marta cairol gener 13, 2023 | 22:02
    Cuant de mal fa aquesta gent que opina sense sabe que es una depressió Com em vares di el metge si no et sentisis axi no agesis bingut La gent que parla sense sabe fa molt mal

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa