Poques setmanes abans de morir, Joan Margarit va deixar enllestits els poemes que componen Animal de bosc (Proa), l’obra a la qual va dedicar les energies de l’últim tram de la seva vida, aprofitant la mirada nítida que atribuïa a una senectut viscuda sense trampes.
 

Foto: Daniel McCullough


De seguida va ser la casa dels estius,
les vacances d’hivern, la dels caps de setmana,
sempre plena amb els fills, més tard els nets.
Una casa de pedra de tres pisos
voltada pels sembrats, les boires i les pluges.
Però des de fa anys que hi venim sols.
I ara comencem obres per viure al pis de baix,
al costat de la gespa i els rosers.

És l’última vegada que faré d’arquitecte,
i serà per a tu, que un dia vindràs sola
i pensaràs en mi escoltant els ocells.
T’imagino a l’estiu, en sortir el sol
amb les portes obertes al jardí
mentre als conreus algú estarà segant.
I –com tu i jo a aquesta hora hem fet sempre–
posaràs Mozart.

Animal de bosc

© Joan Margarit
© Edicions Proa, 2021







Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix