En Mateu creix en una família trencada que no se sent seva. Des de petit lluita per deixar enrere els crits, les baralles i la misèria de la Mina, la casa més pobra de Caldes de Malavella, la que tothom evita. Aviat descobreix que els seus orígens s’amaguen darrere d’un secret: el poble està marcat per l’odissea d’un miler de joves mariners italians que s’hi van refugiar en plena Segona Guerra Mundial. Són els supervivents de l’enfonsament del cuirassat Roma, bombardejat pels alemanys el 9 de setembre de 1943. Seixanta anys després, en Mateu decideix buscar el seu pare i comença a fer-se preguntes: qui era aquell noi que xiulava cançons napolitanes i duia a rentar la roba a la seva mare? Quins eren els somnis de la Joana, que plantava clavells de poeta per escapar d’un marit bosquetà que no parava mai a casa?
La novel·la El fill de l’italià (Columna Edicions), amb què Rafel Nadal ha guanyat el premi Ramon Llull, és un viatge a la recerca de la identitat i la història d’un amor prohibit en plena postguerra. En llegim un fragment i en sortegem 3 exemplars. Per participar-hi només cal que ens envieu un mail amb el títol del llibre i el vostre nom i cognom a [email protected] * (els guanyadors són Míriam Balañà, Mercè Boher i Núria Trulls).
Foto: Catorze
Sempre em vaig sentir diferent. Havia nascut a la casa més miserable de Caldes de Malavella, en el que ara en diríem una família trencada, però no me’n sentia part. El pare era bosquetà i només venia a casa un o dos cops per setmana. Se’ls passava cridant i renegant, i pegava a la mare. Ella es matava a treballar; a les sis del matí ja estava rentant roba en algunes cases del poble i a les vuit entrava a treballar a la carnisseria de can Bardala, que la tenien com a minyona i la van acabar tenint una mica com a afillada.
L’italià va aparèixer un dia al safareig del poble amb la roba bruta d’un grup de mariners que s’estaven refugiats al Balneari Prats i la mare l’hi va rentar. Al cap d’un parell de dies va repetir amb un altre farcell de roba bruta i la mare li va tornar a fer la bugada. Devia trobar que feia bona feina, perquè ja no va deixar de presentar-s’hi. Primer s’hi deixava caure un parell de cops a la setmana; després, dia per altre; al final, es veu que ja s’hi plantava cada dia, encara que no tingués res per rentar. Allò va durar set mesos, tants com els italians van estar refugiats a Caldes. Anys després, la Saurina, la mestressa de can Bardala, explicava que, mentre la mare rentava la roba, l’italià jugava amb la Mercè i en Feliu, els meus germans grans. Les altres veïnes del carrer també el recordaven amb aquest aire familiar, mainader.
Quan jo vaig néixer, els mariners italians ja havien marxat.
* Les dades que ens faciliten els participants seran incorporades a la base de dades de Catorze amb la finalitat d’enviar-los per correu electrònic el nostre butlletí setmanal.
El fill de l’italià
© Rafel Nadal
© Columna Edicions, 2019
1
0
