Vuitanta contes per ser llegits en només dos minuts. Això és el que trobem al llibre Homenatge als caiguts (Rosa dels Vents), un recull de les contraportades que Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) va escriure i explicar al Matí de Catalunya Ràdio en l’etapa d’Antoni Basses. Són històries curtes i iròniques, amb títols com L’home que va ser feliç fins que va trobar or, No matis l’enemic, compra’l! o El fill de Tita-curta.
En sortegem 5 exemplars. Per participar-hi només cal que ens envieu un mail amb el títol del llibre i el vostre nom i cognom abans del 7 d’octubre a [email protected] *
Foto: Catorze
Els nande són un poble que habita a l’est del Congo. Si els nande tenen alguna cosa de peculiar, això és que els seus nens són coneguts per un sobrenom que els posa la mare i que acostuma a ser insultant cap al pare. M’explico: quan una dona nande té motius per queixar-se del seu marit, i gairebé sempre en té, el que fa és posar als seus fills sobrenoms que expressen el motiu del malestar. Per exemple: catongoli, que vol dir, literalment, «dorm amb altres dones».
Els sobrenoms nande són tan habituals com els nostres Pep, per Josep, o Cisco, per Francesc. Amb la qual cosa, la queixa es fa pública cada cop que la mare interpel·la el fill. Així, és d’allò més habitual que les mares cridin «És-un-borratxo, vine a berenar!» o «Sempre-m’insulta, ves a buscar llenya!». La inventiva de les dones no té límits i els sobrenoms poden ser d’allò més ofensius, com un de molt habitual i que no cal ni comentar: «És-fill-d’un-altre». En el cas que hi hagi germans, les possibilitats es multipliquen. Recordo un cas de tres germans: el primer es deia «Em-pega-al-matí», el segon, «Em-pega-a-la-tarda». Endevinen com es deia el tercer?: en efecte: «Em-pega-a-la-nit».
Tot plegat, és cert, pot ser tan risible com trist. Si les dones nande han de recórrer a aquesta estratègia, és perquè no tenen més mitjans. Confinades a l’àmbit domèstic, l’únic que controlen, tot el que poden fer és que el món conegui la seva situació a través dels seus fills. Però també hi ha una lectura optimista, i aquesta és que, sigui quin sigui el grau d’opressió que pateix un grup humà, sempre trobarà una manera de rebel·lar-se. Sigui quin sigui el poder que el domina, sempre trobarà una manera de ridiculitzar-lo.
Recordo un home nande. Quan li vaig preguntar pel sobrenom del seu fillet, va girar cua i se’n va anar. L’endemà, els seus veïns me’l van fer saber. «Oh, sí! —em van explicar—, el seu fill és un nano molt conegut al barri, es diu Tita-curta.»
* Les dades que ens faciliten els participants seran incorporades a la base de dades de Catorze amb la finalitat d’enviar-los per correu electrònic el nostre butlletí setmanal.
Homenatge als caiguts
© Albert Sánchez Piñol
© 2019, Penguin Random House Grupo Editorial, S. A. U.
© Montse Galbany, per les il·lustracions
