“Només un poema realment bo pot sobreviure a la traducció.” Pere Gimferrer va néixer a Barcelona el 22 de juny de 1945. Va estudiar dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en literatura. És membre de la Real Academia Española des de l’any 1985. Felicitem el poeta, traductor i crític literari llegint-ne un poema publicat al llibre Marinejant (Proa, 2016).
Foto: Joan Sorolla
Els carrers em semblaven coses ja mai no vistes;
he fet del meu present el meu passat,
he fet del meu passat el meu present;
els carrers em semblaven aparadors en somni,
com si la meva vida fos un aparador;
pintura al tremp, colors damunt la fusta,
la gelatina d’una foto antiga,
Paris after the dark el meu destí.
La vida de les boires, els vestits
fets de la llum de plata dels anys trenta.
Prendre comiat és ser acomiadat:
m’han acomiadat aquests carrers.
Els meus ulls ja no veuen el recapte,
la flor del floc de l’aire recaptat.
He recaptat només paraules d’aigua,
les paraules que diu el brollador,
les jeux d’eau à Villa d’Este, l’aigua a Tívoli,
efímera i lluent com el dibuix de l’aire,
l’esplendor de la vida en l’instant d’aquest vers.
23.11.2015
(A Lídia Penelo)
Marinejant
© Pere Gimferrer
© d’aquesta edició: Proa, 2016
