Foto: Metro Goldwyn Mayer


El 30 de juny del 1936 es va publicar Allò que el vent s’endugué (Gone with the Wind) de Margaret Mitchell. La novel·la combina l’amor i el desamor amb un retrat de la vida del sud dels Estats Units durant la Guerra de Secessió (1861-1865). L’obra va aconseguir el premi Pulitzer i es va adaptar al cinema l’any 1939, convertint-se en un referent cultural universal. El productor David O. Selznick n’havia comprat els drets cinematogràfics el maig del 1936, un mes abans que fos publicada, basant-se en els consells de l’editor Kay Brown.

Celebrem l’aniversari de la publicació del clàssic amb dues de les escenes més populars de la seva adaptació cinematogràfica.

En aquest fragment, una Scarlett O’Hara desesperada i que ha patit les conseqüències de la guerra diu: “Poso a Déu per testimoni que mai més no tornaré a passar gana”.


A l’escena final del film, Scarlett es dirigeix a Rhett Butler: “¿Si te’n vas, on aniré jo, què serà de mi?”. Ell li contesta: “Francament estimada, m’importa un rave”.


14 cançons de la banda sonora de la pel·lícula:


Foto: Metro Goldwyn Mayer

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix