Carles Camps Mundó va néixer a Cervelló el 8 de juliol de 1948. Llegim un poema colpidor, del llibre La mort i la paraula (Proa), en què mostra la seva lluita contra el càncer.

Foto: Pablo Fernández


He tastat la mort. Amarga, crua.
Potser sí que només ha sigut una mica,
però he tastat mort veritable.

¡Quin regust que me’n queda
d’encara i mai alhora!
¡Quina estranya barreja de contraris!

¡Si sabéssiu que vius els dies
enfront de l’absoluta indiferència!
¡De l’Absoluta i Anorreadora Indiferència!

Per això us dic ara que viure basta,
que sobra l’esperança
–l’ambició, l’afany, el sempre–.

Sí, per això crec que tinc dret a dir-vos
que esperant l’esperança es perd la vida:
la vida en si, la vida viva.




Poema del llibre
La mort i la paraula


© Carles Camps Mundó
© d’aquesta edició: Proa, 2010

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Dolores López Vidal a febrer 04, 2017 | 15:49
    Dolores López Vidal febrer 04, 2017 | 15:49
    Muy bonito poema i ,muy cierto los que hemos pasado por ése trance lo sabemos
  2. Icona del comentari de: Carles Camps Mundó a juliol 08, 2017 | 23:01
    Carles Camps Mundó juliol 08, 2017 | 23:01
    Gràcies per posar-hi el meu poema. I recordar-me que ja sóc com qui diu als 70. Això no es fa! Ara seriosament, encara que no ens coneixíem personalment, vagi també com a record de la mort d'en Carles Capdevila, que malauradament no pot subscriure aquest versos!

Respon a Carles Camps Mundó Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa