Foto: Nils Tamlag
Sóc gel i no et faig fred.
Ni por, ni pols, ni mapa.
De dalt de tu m’arriben
cents dits. Rellisquen pel ventre,
harmònics i neguitosos;
són llebre i caçador,
rivals que es necessiten
i juguen
damunt la pell sense marges.
Si criden gol no s’extravien.
Has traspassat l’aire,
el roc i la frontera
per patinar aquest cos
en què t’esmunys,
que es fon, que et beus,
que et vesses,
endins i a dins,
amunt i avall i giravoltes.
Tens cura del que estimes
com qui guaita
la collita de les mans.
A la gola em creix el gel.
Les roderes dels patins
em deixen marca.
Poema inclòs en el llibre
Terra campa
© Gemma Casamajó i Solé
© d’aquesta edició: Pagès Editors, 2014
