“Ets un emprenedor cultural i tens una idea molt bona. La idea de la teva vida. I en un ascensor, un dia et trobes algú que podria fer realitat el teu somni”. Així comença el vídeo que anuncia els tres finalistes al II Premi Lluís Carulla. I és que cadascun d’ells ha tingut 40 segons per explicar l’ànima del seu projecte.

El guanyador rebrà 100.00 euros i el suport tècnic de la Fundació Carulla durant un any. L’objectiu d’aquesta convocatòria és valorar la millor idea innovadora, i enfortir i modernitzar la cultura i la societat catalanes. L’acte de lliurament es farà el 21 de novembre a les set del vespre a la Fundació Tàpies. El conseller de Cultura, Santi Vila, presidirà l’acte i estarà acompanyat pel president de la Fundació Carulla, Joaquim Coello. També hi serà la directora general, Marta Esteve. L’acte el conduirà Ivana Miño, presentadora del programa Catalunya Experience de TV3.

Hem parlat amb els representants dels tres projectes finalistes, perquè ens n’expliquin ells mateixos l’essència i la intenció, així com en què els ajudaria guanyar el premi. Cedim la paraula a Neus Barberà, de Surtdecasa.cat, Laura Casal, del Museu Virtual de la Moda de Catalunya, i Daniel Chicano, de Proscenium.


Surtdecasa.cat

L’essència

Surtdecasa és una plataforma digital que estima, cuida i potencia la cultura dels diversos racons del país.

La intenció

El que fem és donar a conèixer el que passa a fora de Barcelona. Perquè hi ha qui es pensa que només s’hi fan quatre festivals el cap de setmana. La nostra feina diària no és només d’agenda, sinó de descoberta. De valorar i fer visible tot allò que batega. Tenim sis anys de vida i és amb més de vint periodistes que treballem en clau local i a peu de carrer. La nostra intenció és fer xarxa i cohesió i aprofundir i conèixer més qui som. Ens sorprenem de la quantitat i la qualitat de tot allò que es fa a cada poble. Vam néixer a les Terres de l’Ebre, que és un territori desconegut, que sembla que estigui molt lluny. I a poc a poc hem anat creixent. Ara, comptant aquesta, ja som set edicions: la del Camp de Tarragona, del Penedès, de Girona, de l’Empordà, de Ponent i de la Catalunya Central.

El premi

Costa molt engegar un projecte així i sobretot que la gent confiï en mitjans digitals de temàtica cultural. Així que la nostra feina segueix sent la de mostrar que el nostre objectiu és descobrir i al mateix temps projectar el que fem. Aquest premi ens permetria consolidar-nos més, i impulsar les noves edicions de Surtdecasa. Crearíem una aplicació mòbil i faríem tot allò que no podem fer per una qüestió de diners. També ens permetria estimular el públic de Barcelona perquè vingui a gaudir de la riquesa de propostes que es couen a molts racons de Catalunya.


Museu Virtual de la Moda de Catalunya

L’essència


És un web que pica l’ullet a la moda i que pretén acostar els museus al públic.

La intenció

Em vaig fer una pregunta: no tindria més sentit explicar la història de la societat amb els objectes quotidians? I concretar-ho amb les peces de vestir? La idea és apropar totes les col·leccions que es conserven a Catalunya. Perquè n’hi ha moltes que, sovint per falta de recursos, es troben tancades als magatzems dels museus. I poder-les comunicar d’una forma fàcil sense deslocalitzar-les. Crec que és molt important que es mantinguin als museus, però al mateix temps que les puguem unir totes. Volem crear una gran base de dades a través d’un treball de recerca, de catalogació i de descripció. I que es pugui consultar des de qualsevol lloc per tal de vincular-ho amb la vida quotidiana. Seria una forma de trencar les fronteres del museu convencional i de reflexionar sobre la relació que establim amb la moda actual.

El premi

Amb els diners del premi iniciaríem aquest projecte. Donar-lo per acabat són força anys i necessitaríem molt finançament. Però aquests 100.000 euros ens servirien per establir el web, amb les bases de dades. Si comptem que a Catalunya es conserven unes sis mil peces de vestir, de les quals només un 6% estan exposades, la idea seria que en aquest primer any de feina, que és el que cobriria aquest premi, se’n poguessin veure unes 1.200.


Proscenium

L’essència

És una modernització dels canals de difusió i promoció de la dramatúrgia catalana.

La intenció

És una aplicació informàtica que permet fer una col·lecció d’àudio-llibres de teatre que inclouen la dramatúrgia catalana contemporània, moderna i clàssica. En el mateix dispositiu mòbil tindràs el text i l’arxiu de so junts i sincronitzats. A mesura que a la pantalla va transitant el text, se sentirà la lectura dramatitzada feta per actors i actrius de primer nivell. A més a més, aquesta aplicació permetrà que l’usuari –fet que està molt dirigit a estudiants d’art dramàtic– gravi la seva pròpia lectura dramatitzada, la pugui comparar i pugui corregir els defectes de dicció i respiració. També ha de servir perquè, a les lectures obligatòries de textos dramàtics dels instituts, s’hi inclogui un dossier pedagògic interactiu. I també pot ser d’utilitat per als lectors en català d’universitats estrangeres. A banda, hi posarem fotografies de quan aquella obra es va posar en escena, entrevistes amb els intèrprets, el making off de la gravació, un text d’un especialista sobre l’obra.

El premi

Els diners els destinaríem sobretot a quatre factors: al desenvolupament de l’aplicació, a comprar els drets d’autor de les obres, a pagar la producció (des dels actors, l’estudi de gravació) i a la promoció.

Foto: Lorenzo Scheda

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix