Santiago Ramón y Cajal va néixer a Navarra l’1 de maig del 1852 i va morir a Madrid el 17 d’octubre del 1934. La curiositat constant i la investigació en el camp del sistema nerviós li van fer merèixer el premi Nobel de medicina, el 1906. Recordem el científic amb 14 reflexions en què tant parla de l’univers del cervell com del comportament humà.

www.nobelprize.org


1. Tothom pot ser, si s’ho proposa, escultor del seu cervell.

2. Observar sense pensar és tan perillós com pensar sense observar.

3. Les idees no duren gaire. S’ha de fer alguna cosa amb elles.

4. No hi ha res que m’inspiri més veneració que un ancià que sap canviar d’opinió.

5. El pitjor no és cometre un error, sinó provar de justificar-lo en comptes d’aprofitar-lo com un avís prudencial de la nostra ignorància.

6. O es tenen moltes idees i pocs amics, o molts amics i poques idees.

7. Es coneixen moltíssimes classes d’ignorants, la més deplorable és la dels xerraires entossudits a demostrar que tenen talent.

8. No tens enemics? És que mai has dit la veritat o has estimat la justícia?

9. La naturalesa ens és hostil perquè no la coneixem: les seves crueltats representen la venjança contra la nostra indiferència.

10. Si hi ha alguna cosa en nosaltres verdaderament divina, és la voluntat. Per ella afirmem la personalitat, moderem el caràcter, desafiem l’adversitat, reconstruïm el cervell i ens superem diàriament.

12. És comú que els vanitosos i els presumptuosos fingeixin posseir el que desitgen.

13. Al carro de la cultura espanyola li falta la roda de la ciència.

14. Mentre el cervell sigui un misteri, l’univers continuarà sent un misteri.

Eduard Punset parla de la vida de Santiago Ramón y Cajal:

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Marga Javier a octubre 18, 2016 | 01:46
    Marga Javier octubre 18, 2016 | 01:46
    En llegir aquesta reflexió ...... És urgent que ens posem a fer cas de les queixes de la NATURA, que no arrivem tard.
  2. Icona del comentari de: Anselm Llorenç Zarzalejos a maig 01, 2022 | 16:42
    Anselm Llorenç Zarzalejos maig 01, 2022 | 16:42
    En csatellà hi ha aquella dita de "en el país de los ciegos el tuerto es rey". Això és el que passava amb Eduard Punset (i sort dels bons assessors que tenia en el seu programa, que si no hagués estat pitjor): no sabia de què parlava, especulava sense base i es dedicava a propagar les seues dèries sobre la ment. Com que els altres divulgadors televisius eren encara pitjors, passava per un crac de la ciència.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix