L’instant previ

Foto: Robert Couse-Baker

A la vida hi ha algunes coses que a vegades són gairebé millors quan estan a punt de passar que quan passen. L’expectativa, les ganes, la imaginació, les possibilitats, les oportunitats, el què serà i com serà. Tot plegat ens dibuixa en l’imaginari el millor dels escenaris i durant uns instants tot surt com havíem planejat.

Perquè quan estem a punt de començar a llegir un llibre nou o quan estem fent la maleta per emprendre un viatge o quan obrim la carta d’un restaurant recomanat per tothom, aquell instant previ que la cosa passi és únic i meravellós. I el llibre és una obra mestra que ens farà riure i emocionar a parts iguals; el viatge és El Viatge, aquell que explicarem als néts com el punt d’inflexió de les nostres vides i el restaurant… què podem dir del restaurant! Al cel segur que no s’hi menja millor.

L’instant previ és un punt en què tot pot passar, tot surt bé, fantàsticament bé, superlativament bé. Quan estàs esperant que passi una cosa, la cosa ja t’ha començat a passar pel cap com a fantasia perfecta, embogida, bigarrada, però divina, com una muntanya russa amb què només s’atreveixen els més agosarats.

Coneixem una persona i sentim que és a punt de començar una cosa: una amistat com les de quan encara fèiem pactes de sang; una relació com les que vèiem a les pel·lícules d’amor ensucrades; una companyia que no ens fallarà mai i a qui mai decebrem. I la vida és fàcil i bonica i ens imaginem com serà. Però el cert és que l’instant previ és el millor instant i alhora pot ser el pitjor, perquè res ens ferirà tant com una decepció, com adonar-nos que allò no era com esperàvem i comprovar que, a vegades, el llibre té un final tou, el viatge ha estat un despropòsit i el restaurant… què podem dir del restaurant!

I malgrat tot, qui en té prou amb la prèvia?

Foto: CCMA

Article inclòs en el lllibre
Un dia qualsevol

© Hereus de Tatiana Sisquella
© de la imatge de la coberta: Joan Mateu
© d’aquesta edició: Columna, 2014