Foto: Barbara W.


No és en l’ordre, sinó en l’inventari
que aprenem el dol que hem causat
als objectes.
Observar el desgast,
les fissures,
el desperfecte de cada cosa que guardes:
que et faci mal
el set de la faldilla
com si fos un tall profund
i que l’absència de botons
te’n recordi l’estrebada,
nafra de fils oberts.
Veuràs en la impertèrrita taca de vi
incrustada a la camisa
el pas dels anys i la indolència
i entendràs que ja és tard
per fer-ne el teu patrimoni.


Poema inclòs en el llibre
Ancoratge

© Míriam Cano
© d’aquesta edició: Edicions Terrícola, 2016






Nou comentari

Comparteix