No és que els països més rics inverteixin més en investigació i desenvolupament, és que la inversió en investigació i desenvolupament crea riquesa. Qualsevol esforç d’aquesta mena, doncs, és una inversió de futur en coneixement, benestar i també cohesió social. La Universitat de Barcelona ha posat en marxa el pla Mecenes UB per captar fons des de la complicitat i la col·laboració social i empresarial amb un compromís de llarga durada.
Mecenes UB comença amb set projectes innovadors vinculats a quatre àrees estratègiques com són la societat i la comunitat, la solidaritat, el patrimoni i la investigació. En aquesta darrera, s’hi inclouen iniciatives i programes sorgits dels reptes que ha plantejat l’aparició del virus SARS-CoV-2, una realitat que ha posat de manifest la necessitat de la col·laboració en tots els àmbits.
Objectiu: evitar nous brots
L’actualitat ens serveix cada dia dades, xifres i informacions sobre com ens afecta com a societat el coronavirus. Sabem que un 25-30% dels casos positius per Covid-19 no presenten símptomes i la detecció dels portadors asimptomàtics és cabdal per millorar el coneixement de l’epidemiologia de la malaltia i continuar amb pas segur cap al futur.
El Degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salud de la UB i epidemiòleg, Antoni Trilla, en una imatge d’arxiu. Foto: ACN
Un dels projectes de Mecenes UB pren com a mostra la mateixa comunitat de la Universitat per fer un estudi transversal de cribratge d’infecció per SARS-CoV-2 i de la seva seroepidemiologia en una mostra representativa de persones. Mitjançant proves PCR i estudis serològics es pretén determinar la incidència de la infecció activa i la seroprevalença per SARS-CoV-2 a la comunitat UB. La detecció dels portadors asimptomàtics i presimptomàtics ha de permetre en el context universitari.
Evitem nous brots: descobrim els portadors asimptomàtics té un objectiu inicial de 100.000 € que serviran per a l’adquisició de dues eines i material de suport essencials per a l’èxit del projecte: tests serològics, tests de detecció de SARS-CoV-2 per PCR, el robot epMotion 5075t que permet l’extracció d’RNA de manera automatitzada i un termociclador d’última generació per a fer proves específiques d’aquest coronavirus.
El projecte està promogut per la Universitat de Barcelona (UB) i la Gerència Territorial de l’Àrea Metropolitana Sud (GTMS), que estan representats pel Dr. Francisco Ciruela, Catedràtic de Farmacologia (UB), i la Dra. Montserrat Figuerola, Gerent de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB-GTMS). L’equip d’investigadors que duran a terme aquest projecte està format per experts en coordinació de projectes; en detecció, tractament i prevenció de malalties transmissibles, i en disseny d’estudis epidemiològics sanitaris. Concretament, per Antoni Trilla, degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i Catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública, Sebastià Videla, farmacòleg clínic de l’HUB i professor de la UB, María Ángeles Domínguez, microbiòloga clínica, cap de Servei de l’HUB i professora de la UB, Esteve Fernández, Catedràtic d’Epidemiologia i Salut Pública de la UB i Teresa Vinuesa, Professora Titular de Microbiologia de la UB. Aquest projecte compta amb el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Foto: Universitat de Barcelona
La campanya Mecenes UB 2020 té un objectiu econòmic inicial de captació d’uns 700.000 euros. A llarg termini, el propòsit és assolir ingressos addicionals que representin fins al 20 % del pressupost universitari. Les aportacions, que gaudeixen dels avantatges fiscals de les donacions (de fins a un 80-85% de devolució), es poden fer a través de la pàgina web mecenes.ub.edu. Aquests són els altres projectes que anima a finançar.
Detectem i combatem el coronavirus SARS- CoV-2
Objectiu: 120.000 €
SARS-CoV-2 en aigües residuals: La detecció del virus en aigües residuals és un mètode alternatiu exitós per controlar noves infeccions entre la població. El projecte vol optimitzar les tècniques per a concentrar el SARS-CoV-2 en aigües residuals, dissenyar-ne una logística de mostreig eficaç i facilitar una vigilància setmanal de la presència del virus.
Pèptids contra SARS-CoV-2: De moment, no hi ha un tractament contra el coronavirus SARS-CoV-2. Per aquest motiu és necessari seguir investigant noves estratègies terapèutiques que siguin altament eficaces i segures. El grup de recerca del doctor i catedràtic de Química Orgànica Miquel Pons ha dissenyat un pèptid (proteïna petita) que podria ajudar a combatre la COVID-19. Aquest pèptid està basat en la proteïna N del coronavirus SARS-COV-2, que és la proteïna més abundant en el virus i participa en múltiples funcions. Aquesta nova biomolècula pot competir amb la proteïna N sencera i anul·lar-ne els efectes.
Avancem-nos a futures epidèmies com la del coronavirus
Objectiu: 150.000 €
Virus emergents a Catalunya: La crisi de la COVID-19, que ha tingut un impacte social i econòmic elevat, ha posat de manifest la importància que tenen les mesures de prevenció enfront de les epidèmies. El projecte dirigit pel Doctor Jordi Serra-Cobo es dedica a la detecció precoç de virus zoonòtics emergents amb potencial epidèmic que circulin a Catalunya, el seu seguiment i la identificació dels factors que regulen les dinàmiques víriques.
Zoonosi: el salt de patògens d’animals a humans: Tres quartes parts de les malalties infeccioses emergents que afecten les persones tenen l’origen en els animals. Aquesta línia de recerca coordinada pel Doctor Alexis Ribas Salvador inclou l’estudi dels paràsits en rosegadors, sobretot a l’Àfrica, així com al sud-est asiàtic, a través de mostrejos fets amb tècniques no invasives per als animals, anàlisi de mostres per detectar paràsits potencialment perillosos per als humans i el seu emmagatzematge adequat per a la detecció de l’origen de malalties en un futur.
Fem créixer el talent
Objectiu: 60.000 €
La Universitat de Barcelona ha creat el programa Màster+UB per facilitar que estudiants amb un bon expedient acadèmic puguin cursar un màster oficial a la Universitat de Barcelona. Aquest programa de Mecenes UB vol ampliar el nombre de beques i la dotació econòmica per al curs 2021-2022, perquè els millors estudiants, amb independència de les seves condicions i circumstàncies, no tinguin inconvenients per poder cursar un màster a la Universitat de Barcelona i puguin iniciar-se en la recerca científica i, d’aquesta manera, atraure el talent que pot deixar empremta en aquesta tasca.
Connecta UB, facilitem eines digitals als estudiants
Objectiu: 60.000 €
Les conseqüències de la greu crisi sanitària ocasionada per la pandèmia de la Covid-19, amb la suspensió de la docència presencial, fa necessari un programa d’ajuts destinat als estudiants amb necessitats econòmiques per garantir que puguin continuar l’activitat acadèmica no presencial. Per garantir la igualtat d’oportunitats, una de les funcions i compromisos de la universitat pública, la Universitat de Barcelona ha posat en marxa el programa Connecta UB, que ofereix als estudiants tres modalitats d’ajut: la cessió temporal d’ús d’un ordinador portàtil, una connexió bàsica d’Internet, o bé aquestes dues opcions conjuntament.
Universitat refugi: vies segures d’acollida per a estudiants refugiats
Objectiu: 50.000 €
L’accés a la universitat és una oportunitat perquè molts joves provinents de zones en conflicte puguin reconstruir les seves vides. Des del 2015, la Universitat de Barcelona és una de les institucions que ho fan possible a través del programa de suport a persones refugiades i procedents de zones en conflicte, que cada any acull quinze estudiants per a un curs de transició als estudis universitaris. El programa d’acollida, gestionat per la Fundació Solidaritat UB, inclou una beca per a la realització d’un curs de transició a la universitat, allotjament, suport acadèmic, acompanyament psicosocial i jurídic, intercanvi lingüístic, orientació laboral a més de l’accés als estudis que trien, d’acord amb les seves capacitats i trajectòria acadèmica prèvia.
Torre del rellotge
Objectiu: 125.000 €
La façana principal de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona és custodiada per dues torres. De trenta-cinc metres d’alçada, la més propera al carrer de Balmes estava destinada originàriament a ser l’observatori astronòmic i meteorològic i la del costat del carrer d’Aribau, torre del rellotge. El pas del temps va envellir la construcció i en va afeblir els elements estructurals. El 2019 van acabar diferents intervencions de recuperació i restauració, però avui dia la torre del rellotge no és accessible i només es pot observar des dels claustres i la plaça. Els objectius principals d’aquest projecte són restablir les qualitats constructives de la torre del rellotge, recuperar-ne les qualitats patrimonials, materials i immaterials, i obrir-ne les dependències al públic.
