Italo Calvino va néixer a Cuba –fill de pares italians– el 15 d’octubre de 1923 i va morir a Siena el 19 de setembre de 1985. Recordem un dels escriptors italians més importants del segle XX llegint-ne 14 reflexions.
Foto: www.ralphmag.org
1. Cada elecció té el seu anvers, és a dir, una renúncia. Per tant, no hi ha diferència entre escollir i renunciar.
2. La lectura és solitud.
3. Llegir és trobar una cosa que comença a existir.
4. La melancolia és la tristesa que ha adquirit lleugeresa.
5. Si alces un mur, pensa en allò que queda fora.
6. No és la veu qui ordena la història, és l’oïda.
7. En l’amor, igual que en la gola, el plaer és una qüestió de màxima precisió.
8. Tota història no és altra cosa que una infinita catàstrofe de la qual intentem sortir-ne el millor possible.
9. A vegades un es creu incomplet, i només és jove.
10. El meu lloc ideal és aquell en què és més natural viure com un estranger.
11. Un clàssic és un llibre que mai ha deixat d’explicar el que ha d’explicar.
12. Un país que destrueix l’escola pública no ho fa mai per diners, perquè faltin recursos o el seu cost sigui excessiu. Un país que desmunta l’educació, les arts o la cultura està governat per aquells que tenen alguna cosa a perdre amb la difusió del poder.
13. Cada vida és una enciclopèdia, una biblioteca, un mostrador d’estils on tot es pot barrejar i reordenar de totes les formes possibles.
14. L’art d’escriure històries consisteix a saber treure suc del poc que hem entès de la vida.
