Jacint Verdaguer i el gran riu de la vida

Veig anar i veig venir/ les onades fugitives

Arxivat a: Poema, Poesia, Biblioteca

Jacint Verdaguer va néixer el 17 de maig del 1845 a Folgueroles i va morir el 10 de juny del 1902 a Vallvidrera. Mossèn i escriptor, la seva obra s’estén des de la prosa narrativa i periodística fins a la literatura de viatges. Recordem l’autor de L’Atlàntida i Canigó llegint el poema Caminant, del llibre Al cel, i escoltant com la veu de Roger Mas n’interpreta cada vers.


Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les onades fugitives:
les que venen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em venen damunt
¿quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix vens per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga.
 

Foto: juantiagues

Comentaris

    Jean-François Maig 18, 2020 2:34 pm
    Quina veu que la del Roger Mas. Quina relleu hi posa sobre aquest magnífic poema... Gràcies.

Respon a Jean-François Cancel·la les respostes

Joia
I per fi, el que em fa feliç, / ho tinc i vaig mar endins
Més entrades...
L'art i la poesia de la Lluna de Lotus
El Monestir de Pedralbes dedica una exposició a l'artista i poeta japonesa Ōtagaki Rengetsu
Més entrades...