Joan Maragall va néixer el 10 d’octubre de 1860 a Barcelona, on va morir el 20 de desembre de 1911, als 51 anys. El recordem llegint un fragment del discurs, optimista i encoratjador, “Als estudiants”, que va llegir a la Lliga regionalista el desembre de 1903.

Joan Maragall fotografiat el mateix any en què va fer aquest discurs, 1903

No sou joves? Doncs demanèu la lluna.

Sobre tot, demanèu la lluna, amics meus, desde aquest vostre recinte d’ideal: i, no’n tinguèu cap dubte, la lluna anirà venint. Al principi la gent se riurà de vosaltres: la gent dels corcats tabernacles, la gent d’ulls tèrbols i boca espessa, la gent de la malura o la feblesa, la gent de lo possible, se riuràn de vosaltres. Però, quína diferencia! Quín riure! Un riure trist, un riure buid, un riure impotent… I mentrestant la lluna començarà a acostar-se.

Us diràn somniadors, us diràn beneits, us diràn extraviats, i amb llur mà pesada voldran guiar-vos pel camí planer que convé a la llur passa feixuga. Mes vosaltres els dirèu rient: —No; volèm la lluna… —I la lluna se us anirà acostant, acostant…

Ells rodaràn el cap com plens de llàstima, us desahuciaràn, us abandonaràn dient-vos que no farèu mai res. Doncs, cabalment ho farèu tot, perquè, al cap d’avall, sempre es el jovent qui té rahó.

Quan ja ningú pugui negàr-vos-la, quan us diguin homes madurs, quan us sembli que’l vostre ideal ja es aconseguit… tornèu a mirar la lluna, i la veurèu que es al cel tan lluny com abans, i que ja un altre jovent, rient, la demana. Recordèu-se llavors de vostra rialla d’are; i si per cas us trobessiu portant algún tabernacle, exposèu-lo a la rialla del jovent nou: aixís sabrèu lo que aquell tingui de fort, lo que tingui de pur, lo que en ell hi hagi de camí de lluna.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Català a desembre 20, 2021 | 15:37
    Català desembre 20, 2021 | 15:37
    Joan Maragall........ Heu llegit "Elogi del poble"?. Si ho feu i teniu un mínim de sensibilitat no tornareu a llegir un mot d'aquest autor; es un panflet repugnant que haguèssin signat gustosos personatges com Himmler o Goebbels.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix