El nord-americà John Irving (Exeter, New Hampshire, 2 de març del 1942) ha escrit catorze novel·les –catorze, justament– i costaria que ens poséssim d’acord sobre quina és la millor. L’autor d’El món segons Garp va venir a Barcelona el maig del 2016 per presentar al CCCB la seva novel·la número catorze, L’Avinguda dels Misteris (Edicions 62). Va atendre la premsa amb respostes llargues i pausades: “No podria parlar amb respostes curtes sobre una novel·la que he estat escrivint durant vint anys”. Recollim en 14 punts les seves declaracions sobre la literatura i la vida.
1. Sempre he escrit novel·les en què poden passar coses horribles. Els meus personatges topen amb el pitjor dels escenaris. Faig novel·les tragicòmiques: hi passen coses divertides fins que succeeix un fet terrible.
2. La subtilesa em cansa, no m’atreu especialment. Sóc un autor força obvi, potser perquè prefereixo definir els personatges a partir de les accions que dels pensaments. Sóc un escriptor del segle XIX i escric novel·les del segle XIX.
3. La ficció sempre l’escric a mà, en llibretes. Tant les novel·les com els guions. Necessito dibuixar les novel·les, amb la meva cal·ligrafia, a poc a poc. Sóc massa ràpid escrivint a màquina, amb un teclat escric més de pressa del que penso.
4. No començo a escriure una novel·la fins que hi he pensat tant que la tinc tota al cap. El procés és molt llarg, em cal saber-ho tot abans de començar. Sé on vaig i sé com acabarà.
5. El que m’interessa quan llegeixo i escric és que soni real i autèntic, encara que neixi de la imaginació. Les coses que podem imaginar són tan certes com les que vivim dia a dia.
6. Els autors que defensen que l’argument està mort solen escriure arguments pèssims.
7. He escrit catorze novel·les, en sis de les quals el protagonista és escriptor, però cap d’ells sóc jo. La meva vida es molt més avorrida que les vides dels meus personatges.
8. Sempre escric sobre allò que temo. L’element més autobiogràfic de les meves novel·les és la por, escric les meves pors. No parlo del que em passa sinó del que m’espanta. Escric sobre allò que em fa por que pugui passar a algú que estimo.
9. No cal perseguir els propis dimonis, ells ja s’encarreguen de buscar-te i trobar-te.
10. El nacionalisme no m’interessa, l’americà tampoc. Ens limita molt, no és gens atractiu. Sóc més internacional que la majoria d’escriptors nord-americans. Si existís alguna cosa semblant a l’internacionalisme, hi donaria suport.
11. Vaig voler ser escriptor pels autors que vaig llegir d’adolescent: Charles Dickens, Thomas Hardy, Nathaniel Hawthorne i Herman Melville. Després van venir Flaubert, Mann, Dostoievski i Tolstoi.
12. Quan vaig escriure El món segons Garp estava enfadat amb el que passava amb l’alliberament de la dona i amb els drets dels homosexuals. Vaig escriure aquella novel·la pensant que aviat seria una relíquia, que tenia data de caducitat. Però ja fa quaranta anys i continuen passant coses semblants.
13. El personatge de Juan Diego de L’Avinguda dels Misteris vol que l’adoptin dos homes gais, però abans ho ha de permetre l’Església. Perquè passi això, cal que hi hagi un miracle. De tota manera, crec que la violència contra les dones durarà més que la discriminació dels homosexuals.
14. Els infants desprotegits i en situació de risc tenen una presència fonamental a la majoria de les catorze novel·les que he escrit. Als nens dels meus llibres els passa alguna cosa que els canvia la vida i els empeny a convertir-se en la mena d’adults que seran.
2
0
