Als Petits contes misògins de Patricia Highsmith les dones apareixen com a víctimes tant del masclisme com dels clixés que arrosseguen en el seu rol social. És així com cal entendre la misogínia del títol, que conté una sarcàstica provocació de l’autora. Tots disset contes porten el nom d’un patró de comportament, un perfil psicològic que defineix la víctima. Aprofitant que L’Avenç ha publicat aquest llibre en la traducció al català d’Alfred Sargatal, us n’oferim un relat.

Foto: Catorze
Foto: Catorze


La mà



Un jovencell va demanar al pare la mà de la seva filla, i la rebé —la mà esquerra— dins d’una capsa.

El Pare: «Em vas demanar la mà i ja la tens. Però em sembla que volies altres coses i també les has agafades.»

El Jovencell: «Què vols dir amb això?»

El Pare: «A tu què et sembla que vull dir? No pots negar-me que soc més honrat que tu, ja que has agafat coses de la meva família sense demanar-ho, mentre que quan em vas demanar la mà de la meva filla, jo vaig donar-te-la.»

De fet, el jovencell no havia fet res deshonrós. Però el pare era desconfiat i malpensat. Podia fer-lo legalment responsable del manteniment de la seva filla i enfonsar-lo econòmicament. El jove no podia pas negar que tenia la mà de la seva filla —fins i tot si, fruit de la desesperació, acabava d’enterrar-la després d’haver-la besada. Però la mà ja s’havia envellit dues setmanes.

El jovencell volgué veure la filla, i feu un esforç, però es trobà bloquejat per comerciants que l’assetjaven. La filla estava firmant xecs amb la mà dreta. I no sols no es dessagnava, sinó que hi estava llançada a un ritme endimoniat.

Llavors el jovencell va anunciar als diaris que ella havia abandonat el domicili conjugal. Però abans, és clar, havia de demostrar que alguna vegada l’havia compartit. Encara no constava com a «matrimoni» en cap jutjat ni en cap església. Amb tot, no hi havia cap dubte que ell tenia la seva mà, i havia firmat un rebut en ser-li lliurat el paquet que la contenia.

—Què dieu, de la seva mà? —va demanar el jovencell a la policia, desesperat i del tot escurat—. La seva mà està enterrada en el meu jardí.

—És que a més sou un criminal? ¿No sols de tarannà desorganitzat sinó a més a més un psicòpata? No haureu pas tallat per casualitat la mà a la vostra dona?

—No, però si no és ni la meva dona!

—Té la seva mà, i pretén que no és la seva dona! —van exclamar-se amb sornegueria els homes de la llei—. Què haurem de fer amb ell? No hi és tot, potser està boig.

—Tanqueu-lo en un manicomi. Com que a més a més està arruïnat, haurà de ser en una institució de l’Estat.

Així, aquell jovencell fou tancat i, un cop al mes, la noia de qui havia rebut la mà l’anava a veure a través de l’enreixat, com una esposa submisa. I com la majoria de les mullers, no tenia res a dir. Però somreia amb gràcia. La feina d’ell la fornia d’una petita pensió que ella ara cobrava. Amagava el monyó en un maniguet.

Però com que el jovencell va arribar a estar tan fastiguejat d’ella que no podia ni mirar-la, el van traslladar a una cel·la molt més inhòspita, privada de llibres i de companyia, on sí que va enfollir de veritat.

Un cop boig, tot allò que li havia passat, la requesta i la rebuda de la mà de la seva xicota, se li feu intel·ligible. S’ado­nà del terrible error, del crim fins i tot, que havia comès en demanar una cosa tan bàrbara com la mà d’una noia.

Llavors parlà amb els carcellers i els digué que ara sí que comprenia el seu error.

—Quin error? Demanar la mà d’una noia? Jo també ho vaig fer quan em vaig casar.

El jovencell, veient que estava irremeiablement boig perquè no sintonitzava amb res, es negà a menjar durant molts dies, i al final es tombà al llit de cara a la paret, i morí.

Petits contes misògins

Títol original: Little Tales of Misoginy
La traducció catalana d’aquest llibre va ser publicada per primer cop l’any 1984 per l’Editorial Laertes, en versió de Susanna d’Hèlix (pseudònim d’Alfred Sargatal). La traducció ha estat revisada per Josep M. Muñoz per a l’edició present.

Barcelona, setembre de 2021.
© de la traducció, hereus d’Alfred Sargatal Plana.
© d’aquesta edició, L’Avenç, S. L., 2021


En aquest enllaç pots comprar Petits contes misògins a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix