Foto: Juliana Dacoregio
El cas és que ho llegeixo tot, i quan dic tot és tot. Des de novel·les russes a les instruccions de rentat d’uns pantalons. I si bé discerneixo les coses que m’interessen de les que no, les paraules m’atreuen tant que sempre m’aboco a llegir-les. Vaig caure malalta de lectura amb el primer llibre. Era de roba, quatre pàgines cosides, i a cadascuna un dibuix anunciat amb lletra lligada, negra, rodona: conill, pastanaga, col. Des de llavors i fins ara.
Això de ser addicta a la lectura és comparable amb l’enamorament, perquè no és una decisió premeditada. No és que tot d’una, un matí et llevis i decideixis ser un esclau de lectura de per vida de la mateixa manera que, per exemple, decideixes que t’agraden més el gossos amb cua que sense, o bé que els diumenges esmorzaràs croissants de xocolata. I, com els enamorats, actues davant els textos de forma totalment irracional. No puc oblidar la teoria d’un amic expert en assumptes del cor segons el qual els enamorats són fràgils com flocs de neu i viuen en un univers de purpurina irreal. Ara bé, i aquí quan ho explica t’assenyala amb el dit com si volgués subratllar la frase, un cop superat el moment bilirubina que cantava el Juan Luis Guerra en aquell merengue, ara no ho sé del cert si era salsa o merengue però és igual que no ve al cas, has de fer dues llistes, una de virtuts de la persona desitjada, i l’altra, de defectes, i si aquesta última suma més de tres defectes, doncs fora, perquè aquests tres defectes es fan grossos i la història pot acabar pitjor que la lletra d’un bolero, que aquests el Moncho sí que te’ls canta tristos de plorar.
Certament, viure perpètuament enamorats d’una persona seria una condemna que acabaria per embogir-nos. Però als ionquis de la lectura, a diferència de les víctimes de Cupido, no podem fer el sistema de llistes perquè això nostre no és temporal. Tal vegada som uns enamorats eterns. És més, malgrat que la llista de defectes fos interminable, una única virtut anotada a l’altra llista, minúscula si vols, seria suficient perquè els següents minuts només desitgéssim un sofà, silenci, i entregar l’ànima al llibre o a les instruccions de l’etiqueta.
N’he conegut d’altres com jo. De vegades ens reunim per compartir secretament les rareses d’aquesta addicció en espais culturals, clubs de lectura i tallers d’escriptura. Però hi ha un dia de primavera que els enamorats s’obliden de les llistes i als malalts de lectura ens puja la bilirrubina davant de tanta temptació escrita, i junts inundem els carrers, caminant quasi sense trepitjar el terra. Les roses urbanes, grogues i vermelles, surten de cada cantonada, i hi ha via lliure per parlar sense abaixar la veu d’amors secrets, de llibres, de poemes i d’amants. Enamorar-se i llegir són dues debilitats que fan més viva la vida.
2
0
