L’ésser humà és complex, està ple de matisos, llums i foscors. El poeta, dramaturg, traductor, assagista i activista cultural Lluís Solà (Vic, 1940) mira de ben a prop allò que som o que intentem ser en el llibre Llibertat i sentit. Reflexions sobre la condició humana (1999-2016) (Edicions de 1984), del qual en destaquem 14 pensaments,

Lluís Solà. Foto: Edicions de 1984
Lluís Solà. Foto: Edicions de 1984

1. Si no hi ha llibertat, no hi ha responsabilitat.

2. En cada persona hi trobarem un conservador i un revolucionari.

3. La violència per ser i per no deixar ser. La violència de la feblesa.

4. Les reixes més efectives són les que no es veuen.

5. Per a poder-te segrestar la llibertat t’han de segrestar l’ànima, l’esperit, la ment, la paraula.

6. I aquests són els enemics més insidiosos de la llibertat: les aparences de llibertat.

7. La llibertat no es perd; en tot cas, és retirada, arrabassada o abandonada.

8. Els règims autoritaris poden arribar a malmetre les paraules fonamentals. No hi ha acció política sense efectes sobre la llengua, i com menys respectuosa és aquesta acció envers les persones i els pobles més efectes perversos hi pot causar. Per exemple, en un mot principal com pau. Els règims despòtics solen proclamar que han portat la pau al poble o pobles que tenen sota domini. És, pràcticament, un lloc comú. El franquisme també ho va fer. No tingué cap escrúpol a anomenar pau l’estat llarg i continu de coacció a què sotmeté el nostre país. «Gràcies a nosaltres gaudiu d’una pau tan plena, tal llarga», això és el que afirmaven. D’aquesta manera el règim enllaçava els alts valors humans del mot pau amb el menyspreu pels valors de les persones i dels pobles que portava a terme. Inevitablement, el mot quedava tocat, infectat. Havia estat pervertit de soca-rel. Parlar de pau era parlar d’una cosa asfixiant, obscena.

9. Hem fet de la vida un tribunal. Per qualsevol cosa que emprenguem hem de donar-nos explicacions i demanar-nos disculpes.

10. Quant de temps podem durar així, movent-nos i guanyant-nos la vida de la manera que podem, jutjant-nos sempre sense admiració i pronunciant sentències massa amargues?

11. La llibertat és un fet estrictament, rigorosament individual. Ningú més que l’individu no pot saber què és i com és l’experiència de la llibertat o de la coacció de la llibertat. La llibertat requereix inexcusablement no solament un subjecte que l’experimenti sinó un subjecte que decideixi.

12. Com més l’esclau obre els ulls i comença a fer accions per alliberar-se, més menyspreat és pel senyor.

13. Els autoritarismes, els despotismes, les dictadures i els imperis, per conservar el poder, necessiten envilir l’home. Per això n’atien les passions més baixes i mesquines: l’enveja, la corrupció, l’arrogància, la cobejança, la por. És amb aquest llegat que governen.

14. Com hi podria haver un jo sense un tu, un ull sense un arbre, una ona sense mar? El món és aquesta relació irrevocable.


Llibertat i sentit. Reflexions sobre la condició humana (1999-2016)


© Lluís Solà
© Edicions de 1984, 2017

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Veterà antifranquista. a gener 25, 2022 | 08:27
    Veterà antifranquista. gener 25, 2022 | 08:27
    Ben cert. Els que ja tenim una edad recordem alló tan franquista dels "25 años de paz". Potser hi ha qui no coneix aquella història d'en Franco i franquistes indignats perquè l'arquebisbe de MIlà, Monseyor Montini, va demanar la lliberetat del presos polítics que hi havia a Espanya. "En España no hay presos políticos". bramaven els dol govern espanyol. Però primer, quan Monsenyor Montini esdevinguè S.S. Pau VI, hi haguè un cert desconcert. I l'any 1964, amb motiu dels consabuts 25 ANYS DE PAU van aparèixer presoners a cabassats. Jo, que feia el servei militar aleshores, em vaig atipar de tramitar expedients on als solicitants se'ls indultava "La sexta parte" de la condemna de 30 anys, és a dir, els cinc anys que els restaven. Nihil novum sub sole.

Respon a Veterà antifranquista. Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa