En Marc no vol dormir sol

Quedar-nos amb ells només reforçaria la idea que no ho poden fer sols

“En Marc té problemes per dormir. És fill únic, ja té set anys i acaba de començar tercer. És un nen feliç, té molts amics i li encanta jugar a futbol. Està content perquè treu bones notes i aquest any començarà a fer dibuix i pintura en un taller per a nens, ja que li agrada molt dibuixar. També li agrada mirar pel·lícules, jugar amb Playmobils i Legos, i fer treballs manuals. I el futbol, sobretot el futbol. És del Barça i apasionat de Messi, com el seu pare. En Marc ha anat creixent sense dificultat. Menja de tot, fa cas i és bon nen. Però té un problema: no se sap adormir sol, necessita el papa o la mama, i ara se sol despertar a mitja nit i els reclama o, directament, se’n va a dormir al seu llit.”

Així comença el capítol que la psicòloga Agnès Brossa, al seu llibre Em dic Joan i crec que soc dolent (Eumo Editorial), adreça als pares que tenen fills que no volen dormir sols. En llegim alguns fragments en què ens dona eines per saber què podem fer per ajudar els infants.
 

Foto: Tom Reynolds



1. Quan els pares d’en Marc es reuneixen amb la psicòloga de l’escola, aquesta els fa explicar com ha après a dormir en Marc al llarg de la seva vida. «Com s’adormia, quan era un nadó?», els pregunta. «Mamant, es quedava adormit», diuen els pares. «I més endavant?», continua la psicòloga. «Doncs solia quedar-se mig adormit amb el biberó, perquè és un nen molt tranquil. Llavors el bressolàvem una mica i s’adormia, i després el deixàvem al llit. Quan ja va ser una mica més gran i no el podíem adormir en braços, estàvem amb ell, li explicàvem contes, el posàvem al llit i l’acariciàvem, i després, quan ja estava molt tranquil, li donàvem la mà fins que es quedava adormit. I ho fem així encara ara; no vol que marxem de l’habitació fins que està adormit.» «Doncs justament és aquest, el problema», els diu la psicòloga.

2. Saber-se adormir és un aprenentatge, i és un aprenentatge que s’adquireix amb la pràctica. Si no se’ls permet practicar, de ben petits, l’aprenentatge d’adormir-se, els nens poden no aprendre’n; al contrari, desaprenen el que innatament sabrien fer. Així, els explica que al llarg dels set anys de vida d’en Marc no se li ha permès aprendre a adormir-se tot sol, sinó que se li ha ensenyat a adormir-se en companyia i amb la mà donada.

3. I què passa quan un nen no ha après a adormir-se tot sol al seu llit, i en comptes d’això ha après a fer-ho amb el ritual que sigui? Doncs que quan es mig desperti al llarg de la nit, cosa que solem fer cada dues hores, no sabrà com agafar el son de nou i necessitarà el ritual amb què s’havia adormit. Necessitarà exactament les mateixes condicions, perquè qualsevol canvi en les condicions amb què s’havia adormit el pertorbarà i el farà sentir insegur.

4. Imaginem-nos que nosaltres ens n’anem a dormir amb la parella al costat i a mitja nit ens despertem i no hi és. Què farem? Continuarem dormint com si res o anirem a buscar on és per veure si li passa alguna cosa? Segurament ens espantarem, la cridarem, la buscarem i només tornarem al llit un cop les condicions s’hagin restablert, és a dir, quan sapiguem on és o dormi de nou al nostre costat.

5. El problema és que el nen no s’adormi tot sol al seu llitet, perquè a mitja nit reclamarà aquesta companyia. És a dir, es faci el ritual que es faci, l’important és que el nen es quedi despert al seu llit quan els pares marxen de l’habitació, de manera que quan es desperti trobi les mateixes condicions que quan s’havia adormit.

6. A nens com en Marc, que no han tingut un bon aprenentatge de l’hàbit del son, els haurem de reeducar en aquest hàbit i les rutines establertes.

7. Així doncs, el primer que haurem de fer és donar-los l’oportunitat per aprendre’n. El segon pas serà deixar-los que s’adormin sols als seus llits, i posar-los a dormir sempre de la mateixa manera, cosa que els prepararà per al son i els relaxarà.

Tenint present això, és més fàcil que ho aconsegueixin si:
 
8. Procurem anar a dormir sempre a la mateixa hora

Com que el cos funciona com un rellotge biològic, si els acostumem a menjar i dormir a unes hores determinades, quan arribin aquestes hores el cos estarà preparat. Per això és important anar a dormir sempre més o menys a la mateixa hora.
 
9. Procurem que l’entorn sigui l’adient

Un excés de calor o, al revés, una habitació massa freda o amb poca escalfor poden perjudicar un son seguit i sense interrupcions. Cal vetllar perquè les condicions del llit siguin adequades i perquè al llit no hi hagi gaires ninots de peluix o altres joguines que els puguin molestar durant la nit.

10. Seguim sempre un mateix ritual

A tots ens ajuda el ritual que establim abans d’anar a dormir, perquè ens relaxa del dia a dia i ens prepara per agafar el son: rentar-nos les dents, llegir un conte, explicar alguna cosa del dia… Però aquest ritual no cal que superi els deu minuts.

11. Marxem sempre de l’habitació abans que el nen s’hagi adormit

Aquest és el punt clau. Els nens s’han d’adormir tots sols; nosaltres no ens podem adormir per ells. Quedar-nos amb ells només reforçaria la idea que no ho poden fer sols, que dormir fa por, i sense voler els transmetríem inseguretat.
 
12. Procurem no parlar de pors com a causa de les dificultats per dormir

Els nens desconeixen la veritable causa de no poder adormir-se sols i de seguida agafarien aquesta explicació com a excusa o fins i tot se l’acabarien creient. Per això és important no usar les paraules por o preocupació, sinó dir-los que dormir és el moment de pensar coses boniques del dia, descansar i somiar coses meravelloses. Fins i tot l’endemà es pot jugar a recordar què han somiat.
 
13. Els ajudem a entendre què els passa

A determinada edat serà bo explicar-los que no saben adormir-se sols perquè sempre els heu acompanyat, però que ara que ja tenen sis, set, vuit o nou anys n’han d’aprendre i practicar-ho cada dia; que potser el primer dia els costarà una mica, però que després dormiran molt més bé si ho saben fer sense el nostre ajut. Els ho heu d’explicar de manera molt positiva, a fi que pugueu felicitar-los al matí quan ho hagin aconseguit. Només dependrà de vosaltres que ho aconsegueixin, perquè poden tardar més o menys, però si no aneu a la seva habitació segur que s’acaben adormint tots sols.

14. Quan reclamen la nostra presència, els donem la mateixa explicació que els hem donat en anar a dormir i els deixem sols un altre cop

És qüestió de paciència i no ens podem fer enrere; si desistim, farem que el nen sigui dependent de nosaltres, amb el perjudici que això comporta no només per la por que tindrà en el futur de dormir sol, sinó també pel greuge que li causa no tenir un son del tot reparador.

 




 Em dic Joan i crec que soc dolent



 © Agnès Brossa
 © Eumo Editorial

Comentaris

    Mònica Queralt Abril 20, 2018 10:40 pm
    Agnèa Brossa, aquest article si que és una brossa....demostra’m tot el que hi diu amb evidència científica
    Claudi Paz Abril 20, 2018 11:31 pm
    Sóc psicòleg clínic. No sóc un defensor radical del collit però parlar de dormir com un simple aprenentatge em sembla reduccionista. Opino que no tots els nens són iguals, ni tenen les mateixes necessitats emocionals, ni el mateix ritme maduratiu. Crec que és bastant important que els pares observin què necessita el seu fill i que puguin crear les condicions per a que es separi sanament però algunes de les coses que proposes són un ensinstrament que no ajudarà.
    Alba Balcells, mestra. Abril 21, 2018 7:57 am
    Totalment d'acord amb el Claudi Paz, i un petó des d'aquí. Tinc dos fiils, un adoptat i un biològic. Amb tots dos he fet servir la intuïció i la paciència, i m'he comprat un llit ben gran, per a les nits en que ha calgut. He procurat que dormin al seu llit però, de petits, sempre els he fet companyia, sempre han tingut un llumet encès a la nit i han pogut venir al nostre llit quan han volgut. Ara tenen 10 i 13 anys, s'adormen sols i fins i tot se'ls enganxen els llençols al matí. No crec en la rigidesa: empatia i constància!
    Anònim Abril 21, 2018 8:27 am
    Com a mare em genera rebuig aquest tipus de métodes, carents d’empatia, comprensió i respecte. Aquests pares haurien d’haver anat a la Rosa Jové. Hi ha altres maneres d’intentar millorar la situació, ho dic per experiència.
    Anònim Abril 21, 2018 8:27 am
    No ho entenc! Parla d'un nen de només 7 anys!! Per què ha de dormir sol? Quan posa l'exemple dels pares diu que es desperta un de la parella i l'altre no hi és, per tant el primer no pot dormir fins que troba l'altre. Per què això es normal amb uns pares, d'uns 30 anys segurament, però no amb un nen de 7 anys??
    Anònim Abril 21, 2018 8:48 am
    No estic d’acord amb frases com aquesta “6. A nens com en Marc, que no han tingut un bon aprenentatge de l’hàbit del son, els haurem de reeducar en aquest hàbit i les rutines establertes.” que fan sentir malament i culpables els pares. Resulta qye tinc dues neneseducades exactament igual amb el collit fins els 3 anys. Ara tenen 7 anys s’adormen el seu llit pero el seu pare i jo estem presents fins que s’adormen el problema descrit que es desperta i ve el nostre llit nomes passa amb una germana. L’altre es despera i torna dormir el seu llit sense problema. Es a dir no tot es culpa de l’aprenantatge sino del caracter, seguretat i pors del nen.
    Psicòloga i mare Abril 21, 2018 1:08 pm
    Com a psicòloga i com a mare, estic totalment en desacord. Aquest article amb tinta de Estivill no esta recolzat per la evidencia científica actual pero tampoc per les necessitats afectives reals dels infants. Potser cal que alguns experts llegeixin una mica més i contrastin fonts abans d escriure res!
    Anònim Abril 21, 2018 3:09 pm
    Hola, jo soc mare de 2 noies, una de 15 i una de 12, educades molt igual, la de 15 fins fa molt poc venia a mitja nit amb insomni, les ports i la inseguretat no deixaven que pogues descansar i dormir, deixan-la 5 minuts al nostre llit reconcil.liava el son, ja sigui la olor dels pares o la calidesa que trovava la tranquil.litzava, trobo que la paciencia i el carinyo els ajuda a superar les seves pors.No crec gents amb la suposada reeducació.I per cert la seva germana de 12 mai ha tingut cap problema per dormir
    Anònim Abril 21, 2018 7:21 pm
    Estic D acord amb els comentaris. Quina mania amb posar problemes on no N hi han. Sóc mare I psicòloga i el. Meu fill va patir molt insomni i venia al. Meu llit o hi anava jo I quedava ben dormit. Als 5 anys ja va començar a dormir sol i ara amb 21 us asseguro que ni ganes te de dormir amb mi... Al·lucino amb aquesta idea de l aprenentatge, mare meva
    Anònim Abril 23, 2018 7:42 pm
    Tinc 35 anys, psicòloga, i encara no puc dormir sola a les nits. De petita tal com diu l'article els meus pares em donaven la mà i s'estaven amb mi fins que m'adormia, no sé fins a quina edat. Recordo també que a mitja nit em despertava varies vegades i els cridava, ells per reeducar-me mai venien a l'habitació i jo com a nena, imagino que des de la por i respecte al rebre aquesta resposta, tampoc anava al seu llit. Realment encara no he aconseguit descobrir l'origen de la meva por a adormir-me sola (i fins i tot amb parella!) tot i l'agotament mental que suposa després de tants anys sense descansar bé. La meva opinió és que influeixen els factors personals i ambientals, que no es pot reduir a aprenentatge. També comentar que des de l'experiència en primera persona sostenir a mitja nit aquella por/inseguretat no sé fins a quin punt va ser-me contraproduent!
    Anònim Abril 24, 2018 10:23 pm
    que manías por hacer domir a los menores como si tuvieran que adaptarse a nuestros ritmos, nuestro interés y el ritmo de la sociedad capitalista que mira el descanso como la oportunidad de recuperar energía para levantarse luego a ser más productivo...

Nou comentari

Sorolla i la llum
Un recorregut per 14 pintures de l'artista valencià que mostren l'evolució de la seva obra
Més entrades...