Maria-Mercè Marçal, encara

«Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa./ Ens fitarem errants, i en el desvari/ la lluna, cega, encendrà l’escenari»

Arxivat a: Poesia, Biblioteca

Maria-Mercè Marçal i Serra va néixer a Ivars d’Urgell el 13 de novembre de 1952, ara fa 63 anys. En plena maduresa literària, quan en tenia 45, un càncer li va esberlar la vida. No podem saber quantes novel·les hauria escrit després de «La passió segons Renée Vivien», ni quants llibres de poemes més haurien arribat si «Raó del cos» no fos, per força, una obra pòstuma. La recordem amb un sonet seu.
 

Foto: Stefano

 

 

Els teus llavis. La fruita. La magrana…


Els teus llavis. La fruita. La magrana…
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa’m pels replecs d’aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana

que em fuges pels cabells
al bat del sol, ales d’ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.

El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola’t al meu ventre
i cerca’m, amb verí d’amor, el centre.

Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l’escenari.


Maria-Mercè Marçal recita «El meu amor sense casa»:


Sílvia Pérez Cruz canta Maria-Mercè Marçal:


Miguel Poveda interpreta «Cançó del bes sense port»:

 
El poema «Divisa», musicat:


 

Foto: Catorze

Nou comentari

Johnny Be Good
Someday you will be a man,/ And you will be the leader of a big old band
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...