Que me’n recordi

Sensibilitat i creativitat. Poetes d’avui i d’ahir. La veu de l’actriu Sílvia Bel i el traç de la il·lustradora Marta Bellvehí. Poesia dibuixada és el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. És una forma d’impulsar i homenatjar l’ànima dels versos que ens han fet i ens fan vibrar.

Retornar els deutes de seguida.
Recordar que és difícil aguantar-me.
Mesurar les paraules.

Donar les gràcies, demanar perdó.
Pensar en els pares
d’aquesta persona i de l’altra.

Saber que m’equivoco,
que no es pot ser perfecte.
Escoltar quan em parlen.

Dir bon dia i adeu sabent
que el temps i la distància no existeixen,
i l’odi s’evapora tot solet.

Saber dir prou, saber dir encara.
Regalar el millor tall.
Esperar-me una mica.

Ser conscient de cada mentida, cada abús,
de cada petit robatori que cometo,
de l’orgull que imprimeixo en el que escric.

Donar les gràcies, demanar perdó.
Pensar en els pares
i agrair les persones que m’aguanten.