Sylvia Plath va néixer el 27 d’octubre del 1932 a Boston i es va suïcidar l’11 de febrer del 1963 a Londres. El Colós va ser l’única obra poètica que va publicar en vida, un volum que va significar l’entrada majestuosa a la literatura d’una de les poetes més importants del món anglosaxó. Eumo Editorial i Cafè Central l’han publicat en una versió biligüe que inclou els poemes originals en anglès i la traducció al català de Núria Busquet Molist, guardonada amb el XV Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia. En llegim el poema Medallion (Medalló).

Sylvia Plath (1932-1963).
Sylvia Plath (1932-1963) Foto: Facebook Sylvia Plath Page


Medalló


Vora la tanca amb una estrella i una lluna
gravades a la fusta pelada del taronger,
jeia al sol la serp de bronze,

inerta com un cordó de sabata; morta
però encara flexible, amb la mandíbula
desencaixada, en un gest tort,

i la llengua com una fletxa rosa.
Me la vaig penjar a la mà.
El seu ullet vermellós

cremava com una flama de vidre
quan la tombava cap a la llum;
tal com un cop, en partir una roca,

s’encengueren els trossos granats.
La pols li atenuava l’esquena ocre
com el sol deteriora una truita.

Tanmateix, el seu ventre mantenia el foc
sota la cota la malla,
les joies antigues cremaven

en cada escata opaca de la panxa:
l’ocàs, vist a través d’un vidre lletós.
I vaig veure larves blanques enroscant-se,

primes com agulles, en el morat fosc
on les tripes s’havien inflat, com si
estigués digerint un ratolí.

Com un ganivet, la serp era prou casta,
metall pur de la mort. El maó que li va llençar
l’obrer li perfeccionava el riure.



Versió original:

Medallion


By the gate with star and moon
Worked into the peeled orange wood
The bronze snake lay in the sun

Inert as a shoelace; dead
But pliable still, his jaw
Unhinged and his grin crooked.

Tongue a rose-coloured arrow.
Over my hand I hung him.
His little vermilion eye

Ignited with a glassed flame
As I turned him in the light;
Whe I split a rock one time

The garnet bits burned like that.
Dust dulled his back to ochre
Te way sun ruins a trout.

Yet his belly kept its fire
Going under the chainmail,
The old jewels smouldering there

In each opaque belly-scale:
Sunset looked at through milk glass.
And I saw white maggots coil

Thin as pins in the dark bruise
Where his innards bulged as if
He were digesting a mouse.

Knifelike, he was chaste enough,
Pure death’s-metal. The yardman’s
Flung brick perfected his laugh.

El colós

© The Estate of Sylvia Plath, 2008. Faber and Faber Limited. Published by arrangement with Casanovas & Lynch Literary Agency S.L.
© de la traducció: Núria Busquet Molist, 2019.
© del pròleg: D. Sam Abrams, 2019.
© d’aquesta edició: Cafè Central / Eumo Editorial

Pots comprar El colós a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption
Comparteix

That’s Life

I've been a puppet, a pauper, a pirate, a poet, a pawn and a king

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix