Els monuments i jaciments de les comarques de Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre

Fem un recorregut per la riquesa d'una part del patrimoni cultural català

Arxivat a: Propostes, Biblioteca

Catalunya gaudeix d’un patrimoni cultural, artístic i històric molt ric i divers arreu del territori, des de museus i monestirs a espectaculars jaciments arqueològics que ens parlen a través dels segles. 

Alguns d’aquests equipaments patrimonials són de titularitat de la Generalitat de Catalunya: 33 monuments i jaciments arqueològics i 5 museus, adscrits a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura. A més, un seguit de rutes culturals conformen un ventall d’activitats culturals i turístiques de gran qualitat. Aquestes són algunes de les propostes més destacades de les comarques de Lleida,  Tarragona i Terres de l’Ebre.
 

Reial Monestir de Santes Creus Foto: Patrimoni.gencat.cat


La Roca dels Moros del Cogul (Les Garrigues)

Amb 42 figures pintades i 260 elements gravats sobre la roca, la Roca dels Moros és sense dubte un dels jaciments rupestres més importants de la península Ibèrica. El conjunt és Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 1998. 

La singularitat del conjunt es mostra sobretot a l’escena on un grup de dones vestides amb llargues faldilles i el cos nu s’agrupen en parelles i envolten un home amb el sexe exagerat. Es tracta d’una excepcional representació d’un acte ritual que reforça la identitat de la cova com a lloc de culte rupestre.


Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig (Urgell)

Gran exemple del pas del gòtic tardà al Renaixement, el convent de Sant Bartomeu és alhora una mostra de com l’individu buscava la transcendència del seu poder i el seu honor més enllà de la mort. Ramon Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig i virrei a Nàpols i Sicília, volia un escenari solemne on ubicar el seu mausoleu tot promovent la construcció d’un convent de franciscans a sobre de l’antiga capella de Sant Bartomeu.
 
L’arquitectura del convent mostra el contrast entre l’austeritat franciscana i l’esplendor amb la qual el va voler dotar la família dels Cardona Anglesola, present sobretot en la decoració del claustre de la cisterna. La peça més monumental era el mausoleu del baró de Bellpuig, ubicat inicialment dins l’església i que ara es pot veure a l’església parroquial del municipi. Va ser construït el 1524 amb marbre de Carrara per l’escultor napolità Giovanni Merliano da Nola.
 

Vista general del convent de Sant Bartomeu Foto: J. Gomà /Wikimedia Commons CC BY 3.0


Castell Monestir d’Escornalbou (Baix Camp)

A la muntanya d’Escornalbou, que dona nom a aquest petit territori, s’alça aquesta peculiar mansió senyorial de principis del segle XX. Està formada per les restes de dos edificis medievals: el monestir de Sant Miquel, fundat el 1153, i un castell, construït al damunt de les restes d’una fortalesa romana. 
 
Un castell monestir que, avui dia, també ens parla de la reinterpretació romàntica i decimonònica del passat medieval, en haver-se convertit, fa cosa de cent anys, en la residència privada d’Eduard Toda, un personatge de pel·lícula, cèlebre, entre altres coses, per haver estat el primer espanyol en excavar una tomba intacta de l’antic Egipte. Avui dia és també un mirador excepcional sobre la Mediterrània, amb unes vistes impagables.
 

Vista aèria del Castell Monestir d’Escornalbou Foto: SBA73 / Wikimedia Commons CC BY-SA 2.0


Reial monestir de Santes Creus (Alt Camp)

Un dels més grans i millor conservats conjunts monàstics cistercencs que es poden visitar actualment. És un dels tres eixos de la Ruta del Cister, juntament amb Poblet i Vallbona, marca turística que descobreix un territori ric en cultura i patrimoni amb tradicions pròpies i una gran riquesa de paisatges.

Va acollir la primera comunitat monàstica de l’orde a Catalunya i va ser triat per reis i nobles per al seu repòs etern. Enmig de l’austeritat arquitectònica característica del Cister, trobem espectaculars vitralls i les tombes reials de Pere el Gran i de Jaume II, així com la de l’almirall Roger de Llúria.
 

Vista del claustre del Reial Monestir de Santes Creus Foto: Patrimoni.gencat.cat


Conjunt monumental de Centcelles (Tarragonès)

Centcelles és un magnífic conjunt arquitectònic que ens trasllada al final de l’època romana al nostre territori. La part més espectacular del conjunt monumental és l’anomenada sala de la cúpula. En aixecar la vista enlaire es veu la veritable joia de Centcelles: les restes d’un mosaic format per prop d’un milió de tessel·les i que cobria per complet l’interior de la cúpula. El grau de conservació, la decoració i la seva arquitectura contundent ens fan reviure l’esplendor que aquest monument devia haver tingut en el passat.

Sobre el conjunt monumental hi ha encara un enigma a resoldre: quina va ser la seva funció i perquè es va construir. Al llarg de la història, diversos estudiosos i científics han intentat aportar la seva visió sobre el conjunt: des d’un edifici religiós, un mausoleu, una vil·la aristocràtica o un campament militar. 


Cartoixa d’Escaladei (Priorat)

Ubicat en un paratge singular, al fons d’una vall, al peu del Parc Natural de la Serra de Montsant que li dona un marc paisatgístic incomparable, Escaladei és la primera cartoixa de la Península i l’únic monestir d’aquest orde obert al públic. Els seus dominis van configurar el territori històric del Priorat, avui zona vitivinícola de renom mundial.

Escaladei és una visita obligada per qui vulgui acostar-se a contemplar l’estil de vida dels antics monjos cartoixans i la magnitud de la seva empremta arquitectònica. Gràcies a la restauració i adequació de diversos espais, el visitant pot visitar la cel·la d’un monjo i endinsar-se en la vida cartoixana de fa 500 anys tot passejant per l’hort i el seu mirador i altell. 


Castell de Miravet (Ribera d’Ebre)

Construït sobre una talaia privilegiada, dalt d’un turó, sobresortint de les roques i dominant el curs del riu Ebre, el castell medieval de Miravet és un dels millors exemples de l’arquitectura de l’Orde dels Templers a Europa. Les seves muralles han sobreviscut en un exemplar estat de conservació a nombroses guerres, com al dels Segadors, la de Successió, la Guerra del Francès, les guerres carlines i la batalla de l’Ebre.

Avui, podem endinsar-nos en la ciutadella emmurallada com si fos un rusc medieval i passejar pels magatzems, contemplar el refetor o admirar l’arc triomfal i la volta de canó de l’església romànica. La senyalització interpretativa contribueix a entendre millor com va ser la vida dels templers entre aquestes imponents muralles.

Nou comentari