La mort per amor

«Però deixeu, davall la vostra manta/ que muira amb vós, i no tindré dolors»

Arxivat a: Literatura, Biblioteca
Joan Roís de Corella és tingut com el darrer gran escriptor del segle d’or de la literatura en llengua catalana.

“La llengua de Corella, tant en vers com en prosa, presenta un aspecte més modern i és d’una transparència conceptual més clara que, per exemple, la d’Ausiàs March, i només l’espectacular pirotècnia estilística que exhibeix en la prosa podia constituir un entrebanc dissuasori per al lector d’avui”, escriu Eduard J. Verger a la introducció del volum «Perills d’amor», publicat per Editorial Barcino dins la col·lecció «Tast de Clàssics».

Us oferim un dels poemes del llibre, en la versió original i en l’adaptada.

Foto: Drew Stefani



Adaptació d’Eduard J. Verger:

Si en el mal temps la sirena bé canta,
jo dec cantar, que dolor em turmenta
fins a l’extrem que la pensa es contenta
de morir ja; de tot l’altre s’espanta.
Però deixeu, davall la vostra manta,                           
que muira amb vós, i no tindré dolors:
seré l’ocell que en un llit ple d’olors
mor, ja content que la vida ha estat tanta.


Versió original:

Si en lo mal temps la serena bé canta,
jo dec cantar, puix dolor me turmenta
en tant extrem que ma pensa és contenta
de presta mort; de tot l’aldre s’espanta.
Mes, si voleu que davall vostra manta                           
muira prop vós, hauran fi mes dolors:
seré l’ocell que en llit ple de odors
mor, ja content de sa vida ser tanta.



 



Joan Roís de Corella.
«Perills d’amor»
Versió d’Eduard J. Verger

TAST DE CLÀSSICS


Reservats tots els drets d’aquesta edició:
EDITORIAL BARCINO, S. A.





«Tast del Tast» us convida a degustar la col·lecció «Tast de Clàssics», que ens permet gaudir dels grans autors i dels títols més destacats de la literatura catalana antiga des d’una sensibilitat contemporània. Escriptors i poetes actuals adapten les paraules del passat per fer-les més presents que mai.

Nou comentari