Il·lustració: Cristina Losantos
El dictador, per fi, ha mort, d’una mort monstruosa, com si hi hagués —almenys de tant en tant— una justícia divina que fa pagar els pecats en aquesta vida. El seu cos s’havia convertit en un camp de batalla entre mil malalties col·ligades i un home arrapat a la vida pròpia amb la mateixa tenacitat amb què s’ha arrapat sempre al poder. L’home comptava amb el sòlid ajut de la medicina més moderna i sofisticada, amb una trentena de metges i tot l’utillatge necessari. Era com una visió invertida del que és la Seguretat Social i l’assistència sanitària per al poble treballador del nostre país. Heus aquí un primer simbolisme d’aquesta mort.
ser quebrantada todas las auroras.
Article inclòs en el llibre
Montserrat Roig
Diari d’uns anys (1975-1981)
© foto coberta: Pilar Aymerich
© d’aquesta edició: A Contra Vent Editors, 2008
14 pensaments de Montserrat Roig, aquí.