Los nadies

...que cuestan menos que la bala que los mata

Arxivat a: Poema, Poesia, Biblioteca

Va néixer el 3 de setembre de 1940, on va morir el 13 d’abril de 2015. Eduardo Galeano tenia només 14 anys quan va vendre la seva primera caricatura política al setmanari socialista El Sol. Casat tres vegades, durant el cop d’Estat del 27 de juny de 1973 va ser empresonat i obligat a abandonar Uruguai. Guanyador del premi Stig Dagerman, ha estat considerat un dels escriptors més destacats de la literatura llatinoamericana. Se’l va endur un càncer de pulmó.

El recordem rellegint i escoltant el seu compromís social. Valent, humà. Reafirmant la convicció que un món més just i més de tots no és una utopia, sinó l’opció més urgent i necessària.


Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.

Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:

Que no son, aunque sean.
Que no hablan idiomas, sino dialectos.
Que no profesan religiones, sino supersticiones.
Que no hacen arte, sino artesanía.
Que no practican cultura, sino folklore.
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos.
Que no tienen nombre, sino número.
Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.

Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

 

Foto: John Christian Fjellestad

Comentaris

    Anònimlo Setembre 4, 2016 12:04 pm
    Gracies per publicar aquest poema i aquest video que ens fan reflexioar profundament, pero que no ho faran els que realment ho haurien de fer
    Anònim Setembre 5, 2017 3:29 pm
    La primera vez que leo un poema de estas características y no me ha dejado indiferente...

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...