Miguel Hernández va néixer el 30 d’octubre de 1910 a Oriola (València). El 1939, a la presó on complia condemna per tenir idees republicanes, va rebre una carta en què la seva dona Josefina li explicava la penúria en què vivien ella i el seu fill Manuel Miguel (el primer va morir als mesos de vida), i on li deia que només menjaven pa i ceba. Miguel Hernández li va respondre: “El olor de la cebolla que comes me llega hasta aquí, y mi niño se sentirá indignado de mamar y sacar zumo de cebolla en vez de leche. Para que lo consueles, te mando esas coplillas que le he hecho, ya que aquí no hay para mí otro quehacer que escribiros a vosotros o desesperarme”. Els versos eren les Nanas de la cebolla, el poema que tancaria el llibre Cancionero y romancero de ausencias, que havia començat a la presó en trossos de paper higiènic i que es va publicar després de la seva mort, el 28 de març de 1942, quan tenia 31 anys. El llegim sencer i n’escoltem, en la veu de Joan Manuel Serrat, l’adaptació que en va fer Alberto Cortez i que ha popularitzat el cantant del Poble-sec.


La cebolla es escarcha
cerrada y pobre:
escarcha de tus días
y de mis noches.
Hambre y cebolla:
hielo negro y escarcha
grande y redonda.

En la cuna del hambre
mi niño estaba.
Con sangre de cebolla
se amamantaba.
Pero tu sangre,
escarchada de azúcar,
cebolla y hambre.

Una mujer morena,
resuelta en luna,
se derrama hilo a hilo
sobre la cuna.
Ríeta, niño,
que te tragas la luna
cuando es preciso.

Alondra de mi casa,
ríete mucho.
Es tu risa en los ojos
la luz del mundo.
Ríete tanto
que en el alma al oírte,
bata el espacio.

Tu risa me hace libre,
me pone alas.
Soledades me quita,
cárcel me arranca.
Boca que vuela,
corazón que en tus labios
relampaguea.

Es tu risa la espada
más victoriosa.
Vencedor de las flores
y las alondras.
Rival del sol.
Porvenir de mis huesos
y de mi amor.

La carne aleteante,
súbito el párpado,
el vivir como nunca
coloreado.
¡Cuánto jilguero
se remonta, aletea,
desde tu cuerpo!

Desperté de ser niño.
Nunca despiertes.
Triste llevo la boca.
Ríete siempre.
Siempre en la cuna,
defendiendo la risa
pluma por pluma.

Ser de vuelo tan alto,
tan extendido,
que tu carne parece
cielo cernido.
¡Si yo pudiera
remontarme al origen
de tu carrera!

Al octavo mes ríes
con cinco azahares.
Con cinco diminutas
ferocidades.
Con cinco dientes
como cinco jazmines
adolescentes.

Frontera de los besos
serán mañana,
cuando en la dentadura
sientas un arma.
Sientas un fuego
correr dientes abajo
buscando el centro.

Vuela niño en la doble
luna del pecho.
Él, triste de cebolla.
Tú, satisfecho.
No te derrumbes.
No sepas lo que pasa
ni lo que ocurre.

Més notícies
Joan Manuel Serrat: «Quan t’idealitzen et confonen amb un altre»
Comparteix
El cantant diu que «l'important a la vida és no tenir la sensació de pèrdua»
La tieta
Comparteix
La seva soledat és el fidel amant/ que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam
Paraules d’amor
Comparteix
Ella, com us ho podré dir,/ era tot el meu món llavors
Hoy puede ser un gran día
Comparteix
Aprovecharlo o que pase de largo,/ depende en parte de ti

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a març 28, 2020 | 20:33
    Anònim març 28, 2020 | 20:33
    Quina impotència deuria tindre ixe pare No poder vore al seu fill
  2. Icona del comentari de: RCPTS a març 29, 2020 | 16:26
    RCPTS març 29, 2020 | 16:26
    Què meravellós Miguel Hernandez, sempre seràs recordat com a gran poeta i com a home de principis Què bé que cantava en Serrat, però d'això fa tant de temps que ja no ho recorda la tieta
  3. Icona del comentari de: Tro a setembre 28, 2020 | 13:37
    Tro setembre 28, 2020 | 13:37
    Quin gran poema i Poeta!!!!
  4. Icona del comentari de: Anònim a setembre 30, 2020 | 15:54
    Anònim setembre 30, 2020 | 15:54
    Només una coseta. Tingueu en compte que els topònims no es tradueixen i per tant, Oriola no és Oriola, sinò Orihuela. Oriola de fet no existeix i no trobareu cap oriolano que no vos ho digui. Pel que fa a Miguel, el nostre poeta més universal: un geni que ningú podrà mai igualar. No en podem sentir més orgullosos.
  5. Icona del comentari de: El chache 31-10-2020 a octubre 31, 2020 | 16:11
    El chache 31-10-2020 octubre 31, 2020 | 16:11
    Gracias SERRAT por iniciarnos dandonos a conocer la poesia de MACHADO, M.HERNANDEZ Y OTROS Para mi fue tan fuerte el amor por la poesia de estos dos universales POETAS que ademas de buscar y leer sus biografías, en los años 80 estando de vacaciones en las playas de Murcia me fui a Orihuela en la búsqueda de la casa de Miguel, a fecha de hoy he visitado cuatro veces su casa ahora museo de Hernandez
  6. Icona del comentari de: Rosanna a novembre 01, 2020 | 18:38
    Rosanna novembre 01, 2020 | 18:38
    Miguel Hernandez sempre m,ha emocionat i m,ha arribat molt endins. Quin gran poeta en unes circumstàncies tan dures!
  7. Icona del comentari de: Anònim a novembre 03, 2020 | 21:42
    Anònim novembre 03, 2020 | 21:42
    Per mi, totes les morts són injustes, però la de un poeta jove, amb una dona i un fill de mesos, i que l'únic que va a empunyar va ser llapis i paper, no és pot justificar de cap manera. Va ser un assasinat polític a l'igual que el de García Lorca. Encara tenien molt per donar. Quina gran perdua.
  8. Icona del comentari de: Lore a octubre 30, 2021 | 17:33
    Lore octubre 30, 2021 | 17:33
    Triste poema y muy hermoso ya lo escucha mi bebé
  9. Icona del comentari de: Anna a octubre 31, 2021 | 16:58
    Anna octubre 31, 2021 | 16:58
    Fei molt de temps que no sentia aquest poema cantat per Serrat, avui m'ha tornat a commoure.
  10. Icona del comentari de: Teresa a març 28, 2023 | 14:43
    Teresa març 28, 2023 | 14:43
    Gràcies M.Hernández . A tu Serrat no ets digne d'haver-te aprofitat dels seus poemes.
  11. Icona del comentari de: Teresa a març 28, 2023 | 14:44
    Teresa març 28, 2023 | 14:44
    Gràcies M.Hernández . Tu Serrat no ets digne d'haver-te aprofitat dels seus poemes.
  12. Icona del comentari de: Anònim a març 28, 2023 | 19:12
    Anònim març 28, 2023 | 19:12
    Més xarnegades...
  13. Icona del comentari de: Anònim a març 30, 2023 | 21:04
    Anònim març 30, 2023 | 21:04
    Oriola/Orihuela, no es de Alacant¿¿

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa