Natàlia Molero (Girona, 1959-2015), que ha mort d’un càncer aquest diumenge 26 de juliol, va debutar amb un primer llibre de contes ara fa vint anys. Li vaig fer una entrevista, publicada al diari Avui el 16 de febrer del 1995, que totes dues sempre vam recordar amb molt d’afecte. La recupero en homenatge a una escriptora i gestora cultural que ens ha deixat massa d’hora.
Des de quan escrius?
Des de sempre. El primer gènere que vaig tocar és la literatura oral; de petita ja m’agradava explicar coses en petit comitè. També he patit la malaltia de la poesia, però els meus poemes no els he ensenyat a ningú ni els ensenyaré mai. Alguns prosistes som poetes que ens hem quedat a mig camí. Crec que la poesia està més enllà.
La teva és una prosa poètica…
Tinc un gust poètic per captar les coses, i m’importa més treballar el llenguatge que els arguments. Quan escric, la història se m’escapa. M’esforço per controlar-la, però se me’n va de les mans.
Com descriuries els contes del llibre «Em tragueres el cor»?
Són històries de persones que veuen com se’ls trenquen coses importants a la vida i han de reconstruir-les sense saber com. M’interessa més el fet de recollir els trossos que no pas el moment del trencament.
Són històries d’amor o de desamor?
És el mateix, és l’altra cara de la moneda. No hi ha desamor sense un gran amor al darrere.
Per què vas triar aquest títol?
Em tragueres el cor és el vers d’un poema de Maiakovski que m’encanta.
Quina part de tu hi ha en aquests contes?
Un sempre escriu d’un mateix. Del que som, del que voldríem ser, del que voldríem haver estat, del que voldríem haver dit, del que no hem dit mai… Jo només puc escriure del que conec.
Fas literatura femenina?
No ho crec, penso que puc arribar tant a dones com a homes. És cert que hi ha una literatura de dones per a dones. Tothom mereix un respecte, però no m’agradaria gens que em fiquessin en aquest cove de donetes.
Què t’impulsa a escriure?
Escric per seduir. Escriure és un acte de seducció total. Tinc ganes d’explicar coses i de comunicar-les. Vist fredament, gastar les energies en això és una mica inútil. Quan vaig començar a escriure necessitava abans que res tenir una història, ara no. Els arguments em surten per les orelles, l’important és saber com agafar-los.
Quins són els teus mestres literaris?
En català, Josep Pla. Llegint Pla t’adones que no hem de capficar-nos per si tenim una llengua que funciona o no. La feina de l’escriptor és treballar la llengua. El prosista ha de posar les mans a la pasta i treballar-la. El poeta, per definició, és més aristocràtic, va amb coberts i fa filigranes. El problema és que molts prosistes volen anar amb coberts. La llengua és un magma, una matèria proteica. L’escriptor no ha d’exigir cap llengua feta.
D’on neix el teu interès pel teatre?
Hi sóc una mica per casualitat. Tot va començar quan em van encarregar un monòleg juntament amb altres escriptors de Girona. Després em van anar sortint més coses. N’he après molt, de teatre. A l’hora d’escriure em costava deixar-me anar, inconscientment tendia al motlle. El teatre m’ha obligat a trencar motlles.
“Llegir és una de les coses més importants que li han passat a la vida, potser per això finalment ha comès la gosadia d’escriure.” Així justifiques, a la contraportada del llibre, el teu pas de lectora a escriptora.
Submergir-te en un bon llibre és fantàstic. Arriba un moment que t’adones que no tindràs temps de llegir tota la bona literatura que s’ha escrit al món. Funciono per olfacte, m’agrada ser caòtica amb les lectures. Sóc més lectora que escriptora. No crec que ningú, havent escrit quatre contes, pugui anar per la vida d’escriptor. Jo no sóc escriptora: ho voldria ser, és el que més m’agradaria del món, però encara no ho sóc.
Confessa els teus gustos literaris. Un escriptor.
Josep Pla.
Un llibre.
La Regenta.
Un personatge novel·lesc.
Anna Karenina.
I una frase.
“Em tragueres el cor.”
6
1
