Neus Verger: «El llibre antic s’ha de veure com a testimoni de la història»

La Universitat de Barcelona anima a participar a la restauració de tres obres excepcionals

Tres petites joies bibliogràfiques criden “ajut” a la ciutadania per poder posar-se en forma: es tracta del Dictionnaire de chifres et de lettres ornées, de Jean-Henri-Prosper Pouget (París: Tilliard, 1767); De arte gymnastica libri sex, de Girolamo Mercuriale (Venècia: Lucantonio Giunta, 1587), i l’Odissea, d’Homer (Ginebra: Jean Crespin, 1567). Apadrina un llibre és el nom de la campanya de micromecenatge que ha llançat el CRAI de la Universitat de Barcelona de cara a aquest Sant Jordi. Un granet de sorra davant la tasca ingent de restauració que afronta el fons bibliogràfic de Reserva de la UB, que aplega els volums anteriors al 1820. Neus Verger, responsable del CRAI Biblioteca de Reserva, explica quins són els reptes per preservar aquest preciós llegat.

Neus Verger, directora de CRAI responsable de CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona
Neus Verger, responsable del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. Foto: cedida

Quins són els objectius de la campanya?

De fet és una reactivació de la que es va engegar el 2014, encara vigent i que inclou candidats de múltiples disciplines. La idea és que el donant s’enamori d’un llibre segons els seus interessos. De 103 candidats que vam proposar aleshores se n’han apadrinat 40. Ara hem preferit centrar-nos només en tres obres per donar-los més visibilitat i també facilitar la tria del títol, i no cal dir que oferim moltes possibilitats de participació. En aquesta ocasió, la campanya s’emmarca en el projecte de Mecenes UB, que és més ampli, perquè acull altres iniciatives i es dona a conèixer a través de la seva web.

Quines altres activitats feu per donar a conèixer el fons?

En la Biblioteca de Reserva treballem en tres fronts: la conservació i la restauració perquè els llibres estiguin en bon estat; la catalogació, per poder controlar tot el que tenim amb un catàleg ben fet i eficaç; i finalment la difusió de la col·lecció. En aquest sentit, en els últims anys ens hem concentrat especialment en el suport a la docència a partir d’aquest valuós fons, cosa que altres universitats no poden oferir. És cert que sovint aquest llegat tan antic fa impressió i la gent no gosa apropar-s’hi. La nostra feina és mirar de fer-lo assequible també als estudiants: no cal ser un gran erudit per accedir-hi! Mantenim una relació amb els professors als quals els oferim la possibilitat d’impartir classes a mesura que permeten donar a conèixer els llibres antics que acompanyen el seu discurs i també unes classes en un altre format, que anomenem metodològiques. En paral·lel, fem una sèrie de propostes per donar a conèixer el fons i donar idees d’investigació. Totes les propostes estan penjades al nostre web. Pel grau d’Història de l’art, per exemple, s’ofereix la possibilitat de treballar amb la col·lecció de gravats A més, oferim pràctiques a graus i màsters per treballar diferents aspectes. Un exemple és la col·laboració amb l’Escola de Restauració d’Aiguablava. El nostre blog s’alimenta també de les experiències dels nostres usuaris que han treballat amb el nostre fons i així es manté més viu. Evidentment, també fem suport a la recerca i mitjançant el programa Erasmus Staff rebem bibliotecaris de llibre antic d’arreu d’Europa – per exemple de Munic, Oxford, Berlín, etc., en un intercanvi que és molt enriquidor per les dues bandes.

Quines altres activitats feu per divulgar el fons?

Una de les accions són les exposicions. Tenim un espai físic a la biblioteca de Lletres, que compartim amb ells, i després oferim la versió virtual al web. Són molt variades i en certes ocasions són projectes col·laboratius amb especialistes de la matèria tractada. L’última va ser el fons antic amb perspectiva de gènere, o bé l’anterior, sobre els testimonis dels lectors en els llibres i les marques de propietat. Des de fa uns anys, paral·lelament a l’exposició, es fa alguna xerrada relacionada amb tema tractat, i en aquesta última dedicada a les dones, es van portar a terme unes jornades. Fa tres anys vam fer una exposició al Museu d’Història de Catalunya arran del llibre Els Tresors de la Universitat de Barcelona amb una part dedicada a la materialitat del llibre —el suport, els instruments d’escriptura, l’enquadernació, etc. A banda, participem en exposicions externes, com ara la de Mart al CCCB amb catorze llibres. Sense oblidar les visites obertes a la ciutadania que són molt agraïdes. Ensenyem alguns dels nostres tresors tot i que no mostrem els més valuosos perquè alguns volums són delicats i és millor no manipular-los gaire. En general veiem que aquestes visites generen molta expectativa i ens adonem que malauradament és un món desconegut per a molts.

Quina és la particularitat del fons de Reserva?

La gran part del fons prové de les biblioteques dels convents durant la desamortització de Mendizábal del 1835-36. Va ser una expropiació en una època de revoltes i es va fer com es va poder. Els llibres incautats van anar primer a Santa Madrona i després al convent de Sant Joan de Jerusalem, on s’hi van estar quaranta-cinc anys. El personal que hi havia per gestionar aquell fons de 130.000 volums va ser realment molt escàs. Bona part dels volums van estar en les sàrries d’on havien sortit dels convents, i en males condicions, durant molt de temps Tot i això, Déu n’hi do la feina que van fer, perquè els van classificar i catalogar i va esdevenir una biblioteca oberta al públic fins que es va traslladar al nou edifici de la universitat el 1880. I un cop aquí, fins que no es van tornar a col·locar i endreçar va passar força temps i van patir de nou unes condicions molt adverses: la majoria tenen forats de corcs i les enquadernacions estan malmeses. La dimensió de la tragèdia és gran: vora un 80% necessita restauració. Cal que la ciutadania prengui consciència que s’ha de salvar aquest patrimoni i per això engeguem campanyes com Apadrina un llibre. Tenir un llibre que es desmunta i està ple de forats és una vergonya.

Quines són les temàtiques?

Hi ha molta part de religió, és clar, però tenim representació de totes les matèries perquè algunes biblioteques dels convents eren biblioteques públiques de la ciutat i també recollien donacions de biblioteques particulars, algunes realment importants, fet que explica la seva diversitat. Tenim llibres de botànica, medicina, dret, història, etc., i editats tant a Barcelona i Catalunya com arreu d’Europa. Tota la impremta europea moderna està representada en el nostre fons. Tenim autèntiques joies com ara l’edició prínceps de les obres d’Aristòtil editada per Aldo Manuzio entre 1495 i 1498, el primer Aristòtil imprès en caràcters grecs al Renaixement. Un volum el vam descobrir de casualitat durant la catalogació. Aquesta tasca és fonamental perquè a partir d’una catalogació ben feta és quan es fan descobertes. De vegades, hi ha volums facticis que es componen d’obres diferents i s’han de revisar bé per saber quin és el contingut, ja que antigament, en algunes ocasions, només es catalogava la primera.

Teniu alguna primera edició de l’Enciclopèdia de Diderot i D’Alembert, per exemple?

Sí, de la primera edició de París, en 35 volums de gran format, en tenim dues còpies, encara que una està incompleta. És una meravella, però és una pena perquè està en molt mal estat. Només hem pogut restaurar un volum d’il·lustracions, i la resta és una pena perquè es desfà. Hi ha tantes obres importants que estan en mal estat!

Es poden recuperar, però?

S’han de recuperar! En l’Ulisses d’Homer de la campanya, per exemple, el text no es podrà recuperar perquè hi ha forats, però cal entendre que no es tracta de llegir el text, sinó rescatar el testimoni d’una edició molt particular. El llibre antic no només s’ha de veure des de la part del text, que segurament ha estat reeditat posteriorment, sinó com a testimoni de la història de la impremta i la lectura, ens explica què va representar la seva impressió, com es va fer, a quina ciutat, quins tiratges, quants exemplars se’n conserven i a qui van pertànyer.

Per què és important conservar aquest llegat?

Perquè és la nostra història i ens permet conèixer-nos a nosaltres mateixos. Aquest fons té un valor patrimonial que permet traçar com han anat evolucionant els corrents intel·lectuals europeus, els interessos, i més encara tenint en compte que Barcelona va ser una capital on l’activitat editorial va ser important. Al capdavall, és una mostra de la història de la cultura escrita perquè tota la impremta europea hi està representada. Ara el nostre repte és enllestir la catalogació per conèixer bé tot el que tenim i poder fer-ne una bona difusió. Ara per ara només hi ha dues persones treballant en aquesta tasca tan important: és un treball de formiga. També estem digitalitzant el fons en un centre de digitalització propi i es pot consultar en un portal específic – BiPaDi (Biblioteca Patrimonial Digital), i de moment no arribem ni a tenir un 10% digitalitzat, anem avançant a poc a poc. El CRAI disposa d’un taller de restauració, amb dues persones, que treballen en la restauració dels exemplars més prioritaris, però el volum a restaurar és molt gran i per això demanem ajuda externa.

Les obres de la campanya Apadrina un llibre, que seguirà oberta fins a aconseguir els fons necessaris per a la restauració de totes tres.

Dictionnaire de chifres et de lettres ornées, de Jean-Henri-Prosper Pouget (París: Tilliard, 1767). Pouget era un prestigiós joier, gravador i dissenyador d’ornaments que presenta, en aquesta obra, un recull dels seus dissenys repartits en 241 làmines calcogràfiques on els monogrames n’ocupen la primera part. Utilitzats per assenyalar una propietat o per identificar el creador o productor d’un determinat objecte, van ser molt populars en el segle XVIII i generalment es gravaven en joies, vaixelles, tapisseries, mobles, armadures, maletes o enquadernacions. Destaquen per la seva delicada bellesa una sèrie d’inicials acolorides a mà i ornamentades amb motius humans, animals o vegetals. Segons el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español és l’únic exemplar a l’estat. El cost total de la restauració d’aquesta obra està pressupostat en 2.600 euros i inclou, entre altres, la neteja del document, la reintegració de perforacions de corcs, el reaprest i l’aplanat total, a més de la restauració de l’enquadernació original de pell i la realització d’un estoig de conservació.


De arte gymnastica libri sex (Venècia: Lucantonio Giunta, 1587), del metge amb vocació humanista i filològica Girolamo Mercuriale (1530-1601), autor que coneixia bé el llatí i el grec. El seu interès envers la literatura mèdica antiga el va impulsar a transcórrer llargues temporades en biblioteques i museus romans, fruit de les quals és el primer tractat del que avui és la medicina esportiva: De arte gymnastica. La que es restaurarà ara és la tercera edició, il·lustrada amb bonics gravats segons dibuixos de Pirro Ligorio, evocadors dels exercicis de força, agilitat i destresa del món clàssic, dels quals es comenta els beneficis per a la salut. El projecte de restauració, valorat en 2.200 euros, inclou la neteja del document, la reintegració de perforacions de corcs, el reaprest i l’aplanat total, a més de la restauració de l’enquadernació original en pergamí i la realització d’un estoig de conservació.


L’Odissea d’Homer, en l’edició de 1567 de l’impressor Jean Crespin, nascut a Arras (França), i instal·lat a Ginebra després de fugir del seu país natal a causa de la seva adhesió al protestantisme. L’edició és bilingüe, en grec i llatí i de format petit (16o), i està decorada amb els elegants frisos i caplletres que caracteritzen el taller ginebrí. El cost de la restauració s’ha pressupostat en 1.150 euros i inclou, com en el cas de les altres dues obres, la neteja del document, la reintegració de perforacions de corcs, el reaprest i l’aplanat total, a més de la restauració de l’enquadernació original en pergamí i la realització d’un estoig de conservació.

Nou comentari

Strangers in the Night
And ever since that night/ We've been together/ Lovers at first sight/ In love forever
Més entrades...