“A Catalunya cada dia es moren paraules”. Dient això, Caterina Albert (l’Escala, 11 de setembre del 1869 – l’Escala, 27 de gener del 1966) es referia al fet que cada dia se n’anaven del món persones grans i que, amb elles, quedaven enterrades una colla de paraules. Per mantenir-les vives, l’escriptora, entre el febrer del 1957 i el gener del 1962, va escriure rodolins més didàctics que moralistes que s’han recollit al llibre Quincalla. En una de les seves llibretes diu ben clar el que pretenia: “agilitar el llenguatge i mantenir en plena vigència innombrables expressions castisses”. La majoria d’aquests adagis formen part de les llargues nits en vetlla de l’escriptora, que va viure al llit en els seus darrers anys de vida.
Foto: Arxiu
1. El qui s’avesa a mentir, de mentir no es pot desdir.
* s’avesa: del verb avesar-se, acostumar-se / desdir: no mantenir un costum, la promesa o la paraula donada.
2. Qui està sol, campa com vol.
* campa: de campar, viure, obrar amb llibertat.
3. Qui molt projecta i res no fa, si res no era, res no serà.
* Planejar només sense dur a la pràctica no condueix enlloc.
4. Sigui a cavall, o sigui a peu, sapigueu sempre on aneu.
5. Qui es lleva tard i es colga de jorn, no du gaires pans al forn.
* colga al jorn: retirar-se de la feina abans d’acabar el jornal, anar-se’n al llit aviat (per similitud amb pondre’s el sol). Treballant poques hores no se’n guanyen.
6. Si et fan pujar a la figuera, almenys fes-hi una bona arreplega.
* Si has de fer un esforç, procura treure’n profit.
7. Amb els sonsos i els badocs no hi vulguis veres ni jocs.
* sonsos: mancats de vivesa, vitalitat; sense atractiu ni gentilesa / badocs: aturats, encantats / veres: veritat; ací en el sentit de relació, confiança.
8. El voler, millor que l’eina, ajuda a fer bona feina.
* La voluntat supera els mitjans.
9. No sempre el qui més se t’arrima és sempre el qui més t’estima.
10. Qui pot, mastega; qui no pot, renega.
11. Qui convenç, venç; qui venç, convenç.
* Amb raonament o oferint bon servei, hom es fa solvent.
12. Entre un i dos no us hi fiqueu vós.
* No és prudent d’intervenir en una baralla, en una disputa.
13. Si en el que és teu vols viure segur, no hi deixis manar els altres: mana tu.
14. Si ja tens un dia més, en el passat no has fet res?
Quincalla
© Víctor Català
© Edicions 62, 2005
0
0
