No demano gran cosa

Fer l’amor sense haver de demanar permisos,/ escriure en un paper sense pautes

Arxivat a: Poema, Poesia, Versos, Biblioteca


No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa…
 

Foto: Lívia Cristina L. C.

Comentaris

    Anònim Març 19, 2018 12:10 pm
    Vull viure amb llibertar,sense crosses. Quan cada vegada esta mes de moda ser mes amoldable,jo vull llença les crosses a l'aire.Gracies Martí,geny.
    Anònim Agost 1, 2018 1:41 pm
    Vaig conèixer el poema per la versió cantada d'en Kiko Veneno, a mitxans dels 70. Ara barrejo al Kiko amb la Bel, duet virtual i magic.
    Anònim Agost 1, 2018 6:34 pm
    Sembla tan senzill, oi? No és demanar massa i en canvi és una utopia per moltíssimes persones, tristament.

Nou comentari