No demano gran cosa

Fer l’amor sense haver d’estrafer la veu

Arxivat a: Poema, Poesia, Biblioteca

Foto: Lívia Cristina L. C.


No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.

O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.

O bé, si sembla massa…


Ramon Muntaner interpreta No demano gran cosa:

Comentaris

    Jaci Març 19, 2017 3:25 pm
    En un poema dedicat a Barcelona, Joan Margarit escriu: "On és aquella burgesia culta? i aquells obrers que, a més del seu ofici, se sabien poemes de memòria?" Aquest, gràcies a la versió de Ramon Muntaner, tot s'ha de dir, és un dels poemes que he recordat més de temps.

Nou comentari