Foto: danna § curious tangles
Un nen de vuit anys, en Matteo, es va inventar fa tres setmanes una paraula en italià que no existia, però que hauria pogut existir: l’adjectiu petaloso. La mestra del nen, Margherita Aurora, va animar-lo a enviar la paraula inventada a les autoritats lingüístiques que s’ocupen de decidir quines paraules existeixen de debò i mereixen ser incloses al Diccionari de la Llengua Italiana.
L’Accademia della Crusca –l’equivalent italià al nostre Institut d’Estudis Catalans– ha enviat una carta de resposta al Matteo que resulta del tot inspiradora. La mestra ha penjat la resposta al seu Facebook i, gràcies a les xarxes socials, avui molts italians ja han sentit i han fet servir l’adjectiu petaloso.
La traducció de la carta al català ha anat a càrrec de Valentina Pagnucci.
Foto: Margherita Aurora
«Benvolgut Matteo,
La paraula que et vas inventar és una paraula molt ben construïda i realment es podria fer servir en italià, de la mateixa manera que fem servir paraules amb una estructura similar.
Tu has ajuntat petalo i oso per formar la paraula petaloso = ple de pètals, amb molts pètals, de la mateixa manera que en italià diem:
pelo + oso: peloso = ple de pèls, amb molts pèls
coraggio + oso: coraggioso = ple de coratge, molt valent.
La teva paraula és bonica i entenedora, però saps com es fa perquè una paraula entri al diccionari? Una paraula nova no entra al diccionari quan algú se la inventa, encara que sigui una paraula “bella” i útil.
Perquè entri al diccionari, de fet, fa falta que la nova paraula sigui coneguda i utilitzada no només per la persona que se l’ha inventada, sinó que la facin servir moltes persones i que moltes persones l’entenguin.
Si aconsegueixes difondre la teva paraula entre moltes persones, i moltes persones a tot Itàlia comencen a dir i escriure “Com n’és de petalosa aquesta flor!” o, com tu suggereixes, “les margarides son flors petaloses, mentre que les roselles no ho són tant”, doncs en aquell moment petaloso haurà esdevingut una paraula de l’italià, perquè els italians la coneixeran i la faran servir. En aquell moment les persones que redacten els diccionaris introduiran la nova paraula entre les altres i n’explicaran el significat.
És així com funciona: no són els erudits, els que fan els diccionaris, els que decideixen quines paraules noves són boniques o lletges, útils o inútils. Quan una paraula nova és en boca de tothom (o de molta gent), llavors l’erudit entén que aquella ha passat a ser una paraula com les altres i la posa al diccionari.
Espero que aquesta resposta t’hagi estat útil i et recomano una altra cosa: un llibre molt bonic, que es diu Frindle i que va escriure Andrew Clements. Llegeix-lo, si pot ser amb els teus companys i la teva mestra: explica una història com la teva, la història d’un nen que s’inventa una paraula i intenta que pugui entrar al diccionari.
Gràcies per haver-nos escrit.
Una salutació afectuosa a tu, als teus companys i a la teva mestra.»
Foto: Margherita Aurora
Foto: Margherita Aurora
Foto: Margherita Aurora
28
1
